1. La por és irracional i tothom és lliure de tenir-ne sense haver de justificar-se.

2. Tota agressió sexual és execrable, injustificable i condemnable.

3. La culpa de qualsevol agressió sexual, de QUALSEVOL AGRESSIÓ SEXUAL (des de tocaments fins a violacions, d'abusos dins de casa fins a vexacions), és SEMPRE, SEMPRE, SEMPRE, de l'autor. La víctima MAI no n'és responsable, en CAP mesura.

4. Tot el suport emocional a Maria Rovira (independentment que sigui de la CUP, li agradin els muffins o sigui lectora de Tolstoi, fets absolutament irrellevants en aquest tema). Com a víctima d'una agressió sexual mereix tot el respecte, ànims i suport en una situació molt difícil que ningú no voldria viure mai.

5. El text de la denúncia de Maria Rovira és valent per exposar un tema que, lamentablement, és el pa nostre de cada dia. No vull entrar en terminologies de "terrorisme masclista" i d'altres, perquè comporta atorgar-li una càrrega ideològica a una problemàtica de caràcter social, cultural, psiquiàtrica i, en darrer terme, policial.

6. Les dobles i triples victimitzacions en el nostre sistema policial i judicial són, encara, massa habituals i molt millorables. Cal fer-hi una intervenció des de molts àmbits per tal de minimitzar el patiment de la víctima.

7. Ara bé, en el mateix text de la denúncia s'hi inclouen algunes afirmacions que m'agradaria matisar: >;;"Tant el meu company, que va venir ràpidament a casa, com els meus amics em van aconsellar que truqués als Mossos d'Esquadra, i malgrat que no estava segura de si la seva gestió m'ajudaria en aquell estat, els vaig trucar." Em sap greu que la senyora Maria Rovira dubti que la "gestió" dels Mossos la puguin ajudar, però voldria comunicar-li que si algú la pot ajudar en primera instància després d'una agressió sexual és un cos policial.

Els policies s'encarregaran d'intentar tranquil·litzar, explicar-li els protocols a seguir, prendre nota tant de l'agressió com de la descripció de l'autor i iniciar una investigació que meni a detenir-lo i portar-lo a judici per tal que, en endavant, aquest agressor no pugui cometre més delictes contra la llibertat sexual d'altres víctimes. Trucant a la policia és una gestió que no només l'ajuda a ella, sinó a les potencials víctimes d'aquest criminal sexual.

>;;"Vaig obrir la porta per esperar-los a fora i el primer que vaig veure va ser un home molt alt, corpulent, uniformat i amb totes les armes pujant per les escales. Vaig estar a punt de tancar la porta, encara en xoc i suggestionada, fins que vaig veure que darrere seu pujava una dona." És bo que hi hagi policies corpulents. Precisament, en l'activitat policial, moltes vegades cal resoldre les situacions de forma física. En cas d'haver de detenir un agressor sexual que no vol ser detingut (com és lògic), ajuda força que el policia sigui corpulent. També és bo que el policia tingui unes eines al seu abast per ajudar-se en la professió. En el cas dels policies, aquestes eines són la defensa, les manilles i, en ultimíssima instància, la pistola. És habitual que hi hagi gent a qui les pistoles li facin molta angúnia. A mi, personalment, tampoc m'agraden gaire. Però per desgràcia vivim en un món on la policia les necessita. No cal que us recordi que vivim en un nivell alt d'alerta terrorista. Entenc que una dona que hagi estat víctima d'una agressió sexual se senti violenta amb la presència d'un home. Però qui l'està atenent en aquell moment no ho fa com a home, sinó com a professional de la seguretat. Seria com rebutjar que hi hagi ginecòlegs homes, per exemple.

>;;:"El primer que em van dir –prefereixo pensar que contradient els seus propis protocols– és que "aquestes coses passen, que són persones que no estan bé del cap". Aquell discurs exculpatori em va encendre de ràbia i els vaig respondre que el que havia patit era una agressió masclista i que no passava perquè sí." No hi ha cap intent d'exculpar l'autor en la frase que va pronunciar el policia. Caldria veure el context en què la frase va ser dita, però li asseguro que en aquests primers contactes la prioritat és tranquil·litzar la víctima. És evident que en el cas d'una víctima que desconfia de la policia (com ella mateixa afirma en la seva declaració), qualsevol paraula pot ser malinterpretada. Si hi ha una cosa que segur que no farà mai un policia és tenir un discurs exculpatori.

>;;: "Mentre escriu, l'agent em pregunta: "I no et va intentar robar? Perquè aleshores podríem posar que és un intent de furt amb violència i seria un delicte més greu". Jo em quedo estupefacta pel fet que la pena sigui superior quan se sostrau un objecte inanimat que quan s'ataca el cos d'una dona." Sobre el tema penal és una qüestió legislativa i no pas policial. Ho porten els polítics, no els policies. Li agrairia que no n'acusés la policia, doncs. I sí, si hi ha robatori, és més greu i la pena seria més alta perquè hi ha un concurs de delictes. Un delicte no substitueix l'altre: se sumen. I com que en el cas de l'agressió van ser tocaments superficials, la pena imposada seria molt i molt baixa. El policia no li demanava a la víctima que mentís per agreujar la pena. Li demanava si hi havia hagut alguna circumstància agreujant com un robatori amb violència precisament per castigar amb més duresa el seu agressor. De fet, li demanava que se cenyís a la realitat.

>;: "Gràcia té un índex molt baix de delinqüència, però és un dels districtes amb més assalts sexuals al carrer." Doncs, com és possible que les dones de Gràcia i de la ciutat no estiguin informades d'on han d'anar més alerta per si els cal defensar-se?" Les agressions sexuals no són una ciència exacta. Si poguéssim predir-les, ens aniria molt millor. El problema és que les agressions al carrer són espontànies, producte d'una persona que (ho sento però ho he de dir) "no està bé del cap" i, per tant, és imprevisible. Fer circular la informació sobre les agressions sexuals als barris només faria que generar pànic, però no les reduiria ni acabaria amb elles. La policia treballa constantment en aquest tipus de delictes tant de forma preventiva com repressora. La por social no ajudaria gens a la tasca policial, ans al contrari. A més, cada vegada que s'ha aconsellat precaució i prudència en certs llocs a certes hores, ha aparegut el discurs de la responsabilització sobre la víctima.

>;; "Però és aquesta manca d'informació, aquesta indefensió buscada, aquesta falta de capacitació de qui pensa la seguretat als carrers i de qui l'executa el que ens fa vulnerables a les agressions." Aquest fragment implica que hi ha una voluntat de l'administració en promoure les agressions sexuals. Crec que es desacredita per si mateix. >;:"però més tard penso que tornaré a reprendre les classes d'arts marcials que feia anys havia fet." No li desaconsello que reprengui les classes d'arts marcials. En una agressió sexual, li poden ser d'utilitat. Pensi, però, que no és la solució. De víctima d'agressions, també n'hi ha de gent menys dotada per la lluita física, o discapacitades, hi ha dones d'edat avançada, o nenes. Totes elles, per desgràcia, no tenen ni l'oportunitat ni la força de fer arts marcials. Per sort, hi ha un cos de policia PÚBLIC format per dones i homes corpulents entrenats per fer front a aquest tipus d'agressors i situacions.

>;; "No és coherent demanar a les dones que denunciïn, si la gestió que es farà de la seva denúncia és aquesta." No trobo just jutjar tot un sistema policial tan sols per com li han agafat la denúncia i amb el cas obert. >;; "Reconèixer la necessitat de grups feministes combatius, reforçar-los i referenciar-los (...) cal apostar per l'autodefensa feminista i entre totes fer nostra la nit." Recordar-li que la policia és qui té el monopoli de la violència en una democràcia, i que qualsevol acció violenta alternativa no és justificable.

8. Sóc mosso d'esquadra. Sóc corpulent. He treballat vuit anys amb víctimes d'agressions sexuals. Durant tot aquest temps he vist de primera mà com de mesquí pot arribar a ser l'home i com de forta pot arribar a ser la dona. He vist dones espantar-se amb qualsevol petit so perquè els recorda la porta de l'ascensor on les van agredir. He vist dones plorar davant el retrat robot del seu violador. He vist dones fer el cor fort perquè no afectés la família, tan trencada com elles. He vist dones buscar l'agressor pel barri perquè no poden descansar fins que no el vegin detingut. He vist dones esfondrar-se quan els comunicàvem que ja l'havíem atrapat. He vist mosses i mossos deixar-s'hi hores per resoldre les incomptables agressions sexuals que es produeixen cada setmana a Barcelona. He vist mosses i mossos atenent les víctimes als hospitals, a casa, a comissaria de forma exemplar. He vist mosses i mossos recordar casos sense tancar de fa un grapat d'anys i encara buscar-ne els autors. He vist mosses i mossos tenir contacte directe amb les víctimes per preocupar-se per elles durant tot el procés d'investigació.

9. Simplement, no trobo just que es vulgui desacreditar el nostre cos policial pràcticament equiparant-lo en la denúncia al comportament de l'agressor sexual. Si hi ha hagut tant ressò sobre els comentaris envers la policia com de la mateixa agressió és perquè l'autora del text (QUE ÉS LA VÍCTIMA I NO TÉ CAP RESPONSABILITAT SOBRE L'AGRESSIÓ) els ha posat a la mateixa alçada en el seu escrit.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.