psoe g

Foto: Jordi Borràs

Ni tona i mitja de calç viva faria enterrar la fortor de podrit del PSOE. No ve de nou, és clar, ni tampoc és característica exclusiva dels socialistes. El sainet d'aquests dies no és altra cosa que el fruit que es va començar a plantar un ja llunyà 1978. L'esclerosi que pateix l'organització del desbancat Pedro Sánchez és compartida en menor o major mesura per la resta dels partits a qui de manera maniquea s'ha volgut anomenar com de "vella política", sobreentenent que la nova política —Podem, Ciutadans— tenen quelcom d'innovador més enllà de l'embolcall, els tuits enginyosos i els respectius colors corporatius.

Aquests dies hem pogut viure en directe l'enfonsament del Titànic de l'esquerra espanyola. Feia temps que naufragava, que estava a la deriva per un mar d'ambigüitats, realpolitik i servilisme de les elits econòmiques. Un PSOE que del nom ja només conservava la P de Partido i la E d'Español. Una organització que ha acabat dividida entre dues faccions que no es posen d'acord de quina manera cal suïcidar-se. Perquè si el que pretenen és fer-nos creure que uns són d'esquerres i els altres són de dretes, fan tard per la brometa.

La desfeta socialista ha servit també per veure com els cervells de l'esquerra fraternal curtcircuitaven a tort i a dret en negar el factor del procés d'independència amb la crisi del PSOE. Evidentment que no és la causa principal de la mort anunciada dels socialistes, la gangrena ja venia de lluny. Pel camí hi han deixat la renúncia a passar comptes amb els responsables de la dictadura franquista, l'apuntalament de la monarquia com a màxima institució de l'Estat, les reformes laborals, els GAL, les retallades contínues de drets socials, les privatitzacions massives, la corrupció enquistada i la defensa cega de la sagrada unitat de l'Estat, per damunt, fins i tot, de la pròpia supervivència.

Al cap i a la fi al PSOE no li dol arribar a acords amb Podem, és evident, ja ho han fet a una pila de ciutats i comunitats autònomes. Tampoc se li cauen els anells per pactar amb el PP, ja ho van fer governant amb Patxi López mentre il·legalitzaven Batasuna, res de nou doncs. El que el PSOE no pot tolerar —i d'aquí l'escull insalvable— és que ni tan sols es pugui posar sobre la taula el debat d'un referèndum d'independència per tal d'aconseguir el suport dels partits independentistes i fer fora Rajoy. Qui no vulgui veure això faria bé de repassar la història dels últims 35 anys a Espanya i preguntar-se perquè Zapatero va aconseguir que ERC votés a favor seu l'any 2004 per fer-lo president i destronar Aznar. L'independentisme català de l'any 2004 no era res més que una quota política que no representava cap mena d'amenaça. L'independentisme català de l'any 2016 és la màxima preocupació de la classe política espanyola. I ho és de forma transversal. Només així s'expliquen les sentències obtuses de Pablo Iglesias: "Somos la mejor garantía de la unidad de España" o les de Pedro Sánchez: "Tenemos que desterrar de nuestro vocabulario palabras como crisis, desigualdad, violencia de género e independentismo".

Sovint es diu que la política catalana la mouen dos eixos, el social –esquerra i dreta– i el nacional –catalanisme i espanyolisme. El que no s'explica tant és que la política espanyola ni tan sols es mou per un sol eix —el social— perquè la defensa a ultrança de la unitat d'Espanya sempre pot més que tota la resta. Qui és el nacionalista, doncs? Si de cas, mentre els polítics de Madrid es rumien la resposta, nosaltres faríem bé d'anar tirant.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.