Jo no conec l'Artur Mas. Només fa uns quants anys, en el context d'una inauguració, vam intercanviar algunes paraules i ens vam dirigir uns discursos. En allò que en diuen "la curta distància", em va fer l'efecte de ser un ésser humà, si fa o no fa, com la resta de nosaltres.

Durant els minuts que vàrem conversar em va semblar algú amb les idees clares que, tanmateix, escoltava amb un interès sincer el que li deia. Podeu imaginar-me cec davant la presència de l'autoritat, podeu suposar que em traïren els nervis, el què vulgueu; el cas és que no vaig saber-hi veure cap rastre d'allò que –des d'alguns sectors– se l'acusa. No vaig reconèixer cap fera antisocial i retalladora, ni cap ésser fred, distant o calculador. Vaig mirar tan endins com vaig poder, però no vaig descobrir-hi l'anticrist de la classe treballadora.

Alguns direu que és pels seus actes que els reconeixerem i sóc conscient que aquesta discussió ens duria lluny. Com també ens hi duria el debat sobre personalitzar els pecats i contradiccions de l'antiga Convergència en la figura d'Artur Mas. Sigui com sigui, em fa l'efecte que a Mas se l'ha flagel·lat de manera excessiva (i obsessiva) i se l'ha culpat de tots els mals que afligeixen el món per, a la fi, acabar-lo llençant a la paperera de la història, en horari de màxima audiència. És comprensible, doncs, que des d'un punt de vista personal se senti vexat injustament i maltractat.

Això podria explicar el perquè, en les aparicions públiques que ha fet l'expresident darrerament, tant durant la refundació de Convergència, com en l'episodi (una mica ridícul) de la frustrada inscripció del nou partit, com a la fi arran del procés judicial pel 9N, l'he vist amb una actitud molt victimista. En general el discurs públic de Mas és, d'un temps ençà, el de la dignitat ofesa: Mireu que malament que ens tracten! Vegeu com en són d'injustos amb mi! Observeu amb quina sanya em persegueixen!

En particular em preocupen la línia de defensa i les aparicions públiques arran de la petició d'inhabilitació que ha fet la fiscalia en el procés del judici pel 9N. Mas dóna informació contradictòria, d'una banda està orgullós d'haver posat les urnes i de l'altra afirma que ell no ha desobeït ningú i molt menys el Tribunal Constitucional. Es fa la víctima d'una persecució injusta esperant que això susciti l'adhesió massiva de la població.

Jo no odio Mas, però crec que s'equivoca. Em semblaria molt més valent que digués honestament que coneixia perfectament el què feia quan impulsava el 9N i que era conscient de les conseqüències a les quals s'exposava. Que la decisió de tirar endavant el 9N sigui considerat desobediència davant el Tribunal Constitucional no canvia el fet de creure que calia fer-ho i que, malgrat tot, ho tornaria a fer. Que si Espanya té una constitució que considera que això és delicte, és problema d'Espanya i de la seva constitució, que abans que res ell és un demòcrata.

Em sembla que dient alguna cosa semblant a això, amb orgull, fermesa i mostrant-se disposat a acceptar-ne les conseqüències, obtindria molta més adhesió sincera que no pas ara.

És fàcil caure en la temptació de creure que la societat catalana necessita víctimes i màrtirs per mobilitzar-se, però això seria tractar-nos com a criatures. Em fa l'efecte que la societat catalana és prou madura i que valoraria molt més que els seus líders polítics actuessin amb coneixement de causa. Com hem de confiar que aquests mateixos líders seran capaços de culminar amb èxit el procés d'emancipació de l'estat espanyol, si ni tan sols són capaços de discernir si estan desobeint o no una llei que consideren injusta?

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.