DSCF5264

La polèmica de l'exposició del Born d'aquests dies ha servit per reobrir el meló sobre la simbologia franquista que encara queda arreu del país. Malauradament d'hipocresia, en el debat, n'hi ha hagut per donar i per vendre: De traca i mocador ha estat veure com els companys de partit de Ferran Bel —alcalde convergent de Tortosa, on hi ha el monument franquista més gran de Catalunya— han acusat els comuns de fer apologia del franquisme per instal·lar una estàtua decapitada del dictador, quan resulta que va ser l'alcalde Bel el que va apuntalar el feixisme amb una consulta ciutadana que sabia guanyadora des d'un bon principi. De la mateixa manera, ha estat al·lucinant comprovar com els ecosocialistes que es proclamen hereus del PSUC s'han dedicat a donar lliçons d'antifranquisme. No va ser precisament l'esquerra progressista que governava la ciutat la que va acabar l'any 2001 amb el monument als caiguts que hi havia al bell mig de la Diagonal. No, van fer-ho els antifeixistes i de manera clandestina. Contra la incompetència, acció directa.

El Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya va calcular l'any 2010 que al país encara hi havia vora 7.700 símbols franquistes. La gran majoria dels quals, plaques del Instituto Nacional de la Vivienda com la que il·lustra aquest article. Plaques als carrers amb el terrible jou i les fletxes falangistes que encara, avui en dia, resten escampades arreu, i convertint-se, de passada, en la millor mostra de franquisme banal que podem trobar a Catalunya. Fa tant de temps que són allà que ja quasi ningú es pregunta què són i si encara haurien d'estar penjades.

L'endemà que l'estàtua de Franco del Born acabés per terra vaig agafar el cotxe i em vaig dirigir al sud del Principat. Mentre alguns cridaven proclames victorioses per la gesta simbòlica de fer caure Franco decapitat del cavall, jo fotografiava un monument dedicat als feixistes italians, la cara de José Antonio Primo de Rivera pintada a la façana d'una casa o la làpida d'un pilot nazi de la Legió Còndor clavada al peu d'una sòrdida benzinera. Tot plegat a pocs quilòmetres a la rodona, sense contextualitzar, clavat allà des de 1939. La por, la sagnia venjativa i la desmemòria, han estat els aliats perfectes per mantenir tota aquesta simbologia als pobles i ciutats de Catalunya ben entrat el segle XXI.

El cens que l'any 2010 va fer el Memorial Democràtic va servir per començar a fer algunes tímides actuacions. Afortunadament d'aquells 7.700 símbols censats ja en queden alguns menys, però en general han estat només accions en l'àmbit local. Avui en dia, amb la llei de Memòria Històrica del 2007 a la mà, les administracions catalanes tenen prou recursos per actuar de manera unilateral amb la retirada de tota simbologia franquista. Algunes sembla que ja ho han començat a fer: Benvingudes siguin les actuacions de l'equip Colau de l'Ajuntament de Barcelona amb les plaques falangistes que han identificat a Nou Barris. Una bona notícia també, la voluntat de l'alcalde convergent de Gandesa, Carles Luz, de fer enderrocar el monument franquista del Coll del Moro. No obstant això, una flor no fa estiu. És una obligació moral del Govern de la Generalitat de Catalunya ordenar una política coherent de memòria històrica i traçar d'una vegada per totes un calendari per efectuar la retirada immediata dels vestigis del franquisme. Cal d'una vegada per totes retirar i, si s'escau, museïtzar i contextualitzar —a un museu, no al bell mig del riu Ebre— el franquisme banal dels nostres carrers. No fos cas que estiguem construint un país nou i no siguem capaços de desfer-nos, encara, de les urpes del dictador.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.