Com més dies passen més riure fa la reacció dels socialistes després del discurs de Gabriel Rufián, durant el debat d'investidura de Mariano Rajoy.

Els socialistes es queixen del discurs de Rufián. Fan jocs de paraules dolents amb el seu cognom, amenacen amb demandar-lo a la justícia per atacs a l'honor, Meritxell Batet com una Joana D'Arc ofesa, amb la veu entretallada, l'acusava d'haver-los faltat al respecte i de ser un provocador.

És provocador que et posin davant d'un mirall i et vegis amb els ulls dels altres?

Era provocador el nen del conte quan, assenyalant el rei durant la desfilada, va cridar tot sorprès: "però si va despullat!"?

En quina mesura és provocador recordar al PSOE que el seu mateix portaveu Antonio Hernando, va dir durant una entrevista "no ens abstindrem perquè això seria una traïció cap als cinc milions de persones que ens han votat"?

La maquinària, però, s'ha posat en marxa, inexorable, per provar de desacreditar Rufián. S'anuncien possibles querelles, les televisions treuen el tema en portada, les tertúlies no parlen d'altra cosa i, als late nights, homes i dones saberuts s'estiren del monyo, mentre diputats i diputades il·lustres s'esquincen els vestits en directe.

El que jo no entenc però, és que ningú hagi parlat del fet veritablement provocador d'aquests dos darrers debats d'investidura. D'allò que conté les traces més clares de delicte. D'un dels moments més escandalosos i alhora tristos del parlamentarisme espanyol. Tots aquells que encara qualifiquen la transició espanyola com a modèlica, tots els que ens recorden sovint que "vivim en una democràcia", haurien de revisar no el que va dir Rufián, sinó en el que passà dos dies abans, durant el discurs pronunciat per Joan Tardà.

Tardà, amb aquella retòrica tan seva, explicava per enèsima vegada a ses senyories que el procés d'emancipació català és imparable i radicalment democràtic. I els demanava: "Si ens tanquen el Parlament, el tornarem a constituir a Poblet o a Montserrat, i què faran aleshores?" i "què faran amb els diputats catalans, vindran a buscar-nos a casa nostra?".

Tardà feia preguntes retòriques per demostrar que no es podien posar portes al camp, que no es pot aturar la voluntat democràtica d'un poble. Però ses obtuses senyories van caure en el parany que Tardà ni tan sols podia imaginar que els estava parant. Ses absurdes senyories, còmodament assegudes a les cadires encoixinades del parlament espanyol, tot insultant la memòria dels forats de bala que encara es poden veure al sostre, respongueren Tardà, tot cridant "sí, us vindrem a buscar a casa!".

Com un mecanisme automàtic em va venir a la memòria aquella cançó de Raimon, composta el 1969, que diu allò de:

Quan creus que ja s'acaba

torna a començar.

I torna el temps

dels monstres que no són morts.

En particular aquell tros de la cançó que fa referència a l'angoixa amb la qual vivien molts lluitadors antifranquistes la possible arribada, de nit a casa, de les fuerzas del orden:

Potser una nit

l'ascensor que sempre puja

es pararà al teu pis.

I tu i jo haurem d'obrir.

I tu i jo, impotents contra la nit,

haurem d'obrir.

I resulta que sí, quan ja creies que s'havia acabat, torna a començar. Perquè l'any 2016 en el congrés espanyol, ses absurdes, retrògrades i autoritàries senyories es permeten d'aixecar la pota i orinar damunt la separació de poders, tot amenaçant els diputats catalans, dient que enviaran la policia a buscar-los a casa.

En el "teatret" de la nostra democràcia, on es mouen els fils des dels consells d'administració de les empreses del BOE, escandalitza més que algú recordi les promeses fetes als electors, que no pas l'amenaça explícita de retornar a l'època de la policia política.

... I torna el temps dels monstres que no són morts...

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.