Hi havia una vegada un nen de set anys, prim com una canya i amb uns ulls grossos i vius que més que mirar, devoraven. L'any 1908, la seva mare feia de minyona a casa d'una família rica de fabricants, i el seu pare feia les feines que podia trobar. Cada matí, en Lluís, perquè així era com es deia, anava a l'escola i a la tarda es quedava a casa i ajudava la mare a cuidar els seus cinc germans petits.

Quan en Lluís va fer deu anys, el seu pare va caure malalt i no es podia aixecar del llit. Així que ell, prim com una canya i amb uns ulls grossos que més que mirar, devoraven, va començar a guanyar-se unes monedes fent encàrrecs pel senyor de la casa on treballava la seva mare. De vegades havia de dur una carta a alguna altra casa benestant, i aleshores li agradava olorar el paper perfumat i la cera del segell vermell que la tancava. En Lluís somiava amb vestits elegants i perfumats i un cotxe lluent, com el que havia vist aparcat al garatge de l'amo.

Un xic més gran, va entrar a treballar a la fàbrica de la família rica i, el dia de Sant Jordi de l'any que en feia vint-i-cinc, en Lluís es va casar amb la Montserrat; una noia de galtes vermelles i somriure franc, i van anar a viure en una caseta de parets blanques d'un carrer polsós. Cada matí sortia al carrer i s'estava uns moments allà dret, prim com una canya, esguardant el carrer amb els seus ulls grossos, que més que mirar, devoraven. Després anava a treballar.

El setembre de 1936, el van cridar a files. L'abril del 38, va caure presoner dels nacionals i la primavera de 1940 en Lluís tornava al seu carrer polsós. La seva dona l'esperava envoltada dels seus tres fills, davant de la casa que, un dia, havia tingut les parets blanques. Es van mirar amb llàgrimes als ulls una estona sense dir res i després es van abraçar. Entre els braços de la Montserrat, en Lluís era com una canya a punt de trencar-se.

El fill petit d'en Lluís, en Joan, va néixer el gener de 1945 i ja de ben petit somiava amb un carrer on no hi hagués pols i les parets de les cases fossin blanques de veritat. Els seus ulls van ser testimonis cada matí durant vint anys, des de la porta de casa seva, de com l'esquena del seu pare s'anava encorbant, quan s'allunyava cap a la fàbrica, carrer polsós enllà.

L'any 1959 en Lluís es va comprar el primer cotxe. Era un Ford de segona mà amb els seients gastats i la pintura descolorida. Tots els veïns van sortir al carrer a veure com la família hi pujava. Estret entre els germans, des del seient del darrere, en Joan mirava la mà ossuda i plena de venes blaves del seu pare, com feia girar el volant a poc a poc i somiava un cotxe nou, un carrer sense sots i sense tantes mirades.

Als vint-i-tres anys, en Joan, acabada la llicenciatura de farmàcia, va començar a treballar en un laboratori i, amb els primers estalvis, es va comprar un sis-cents. Era espavilat, treballava bé i li recompensaven amb un bon sou, de manera que aviat es va poder canviar el cotxe, casar i donar l'entrada per un pis al centre. En Joan va tenir dos fills i poc després de néixer el segon, li van oferir la subdirecció del laboratori.

En Pere, el fill petit d'en Joan, va néixer el 1973. Va anar a una escola privada del barri, que després seria concertada i mai li va faltar un plat a taula. Tenia regals esplèndids cada sant, aniversari, tió i reis, i un conte quan li queia una dent. De dilluns a divendres vivia amb els seus pares i el seu germà gran, en un pis lluminós a l'eixample de Barcelona, i els caps de setmana agafaven el cotxe –un de nou cada quatre o cinc anys– i enfilaven autopista enllà cap a la casa de l'Empordà. Acabada la carrera d'econòmiques, en Pere va trobar feina al departament comercial d'una petita cadena de supermercats.

L'avi Lluís va morir als cent-dos anys, la primavera del 2003, i no va poder conèixer en Bernat, el fill d'en Pere. Ni veure com el laboratori on treballava en Joan es malvenia a una multinacional, com tancaven la seu de Barcelona i com en Joan havia d'acceptar una prejubilació forçada, que el va enfonsar en una depressió. Va tenir sort en Lluís al final de la seva vida, perquè no va haver de veure com el seu nét perdia la feina i consumia els petits estalvis fins a no poder pagar la hipoteca, i el banc es quedava el pis.

Avui en Pere i família viuen de lloguer, en una caseta humil de parets que havien estat blanques, en un carrer apartat. La Jana, la companya d'en Pere, és llicenciada en història de l'art, però ara neteja cases de gent rica i en Pere fa les feines que pot trobar. Fa poc, un amic els ha venut un cotxe de segona mà per tres-cents euros. El seu únic fill, en Bernat, és un noiet de nou anys, prim com una canya i amb uns ulls grossos que més que mirar, devoren. Dalt del cotxe, estirant el coll des de l'alçador al seient del darrere, observa com la mà del seu pare fa girar el volant, una mica gastat i com, amb un dit, encén la ràdio: "Hay claros signos de mejora en la economía española"; i somia...

Per acompanyar: una mica de música

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.