MG 0903

Foto: Jordi Borràs

El gener de 2012 agents de la benemèrita destinats a l'Empordà coaccionaven i retenien en Sergi per haver-los parlat en català. Aquell mateix mes, diversos sindicats dels Mossos d'Esquadra van organitzar una protesta amenaçant la conselleria d'Interior de negar-se a atendre en català a la ciutadania si no millorava les seves condicions laborals. Dies després, en Miquel, tècnic de normalització lingüística a l'Ajuntament de Dénia, era cínicament acomiadat per informar de l'incompliment de la normativa en matèria lingüística de l'Ajuntament on treballava. Tot plegat, engrunes en comparació amb la pallissa que es va endur en Pere a l'Aeroport del Prat per no voler parlar en castellà. Al mes de juliol, el cas es va repetir amb en Jaume, un jove mallorquí premiat amb una nit al calabós per fer exactament el mateix: no voler canviar d'idioma davant d'un parell d'agents de la Guàrdia Civil.

Passem al 2013. En Miquel, músic d'Obrint Pas, va acabar detingut, amenaçat i agredit per dos agents de la Policia Nacional per parlar-los en català a la manera de València. Durant el mes de juliol en Lluís-Xavier va ser denunciat per desordres públics per la policia local de Campello pel mateix motiu. També durant el juliol, en Xevi de Barcelona es va quedar sense atenció mèdica a Sanitas per haver presentat un informe escrit en català. Seguim a Barcelona però ja al mes de novembre: a l'Àlvar, advocat de professió, un jutge li va denegar un procediment judicial per haver-lo tramitat en català.

Any 2014 i pell de gallina. Al mes de febrer, una jutgessa de Tenerife va retirar la custòdia de la filla a la Raquel, que s'havia traslladat a viure a Ripollet. La jutgessa al·legà que el català podia convertir-se en un «problema» per a la nena. Seguim amb les «forces d'ordre»: En Llibert de Caldes de Malavella va ser amenaçat, insultat i retingut en contra de la seva voluntat per haver parlat en català a dos policies a l'estació de Figueres. A finals d'any, es denegà la nacionalitat espanyola a en Yung, un ciutadà xinès que feia 11 anys que vivia al País Valencià. El seu defecte? Parlar català perfectament però tenir dificultats per expressar-se en castellà.

Durant el mes de març del 2015 la Carla, una advocada de visita al Centre d'Internament d'Estrangers de la Zona Franca de Barcelona, fou vexada per parlar en català als policies del CIE. Trista primavera amb l'accident de Germanwings, ni el dolor dels familiars de les víctimes va poder amb l'odi d'aquells que, aprofitant l'anonimat de les xarxes, es van dedicar a insultar a tort i a dret perquè durant el funeral per les víctimes de l'accident es va fer missa en català. Setmanes després en Claudi, estudiant d'un IES de Terrassa, va sortir dessolat de l'aula de mecanografia. El seu professor es va mofar d'ell davant de tota la classe per haver parlat en català.

I per acabar l'any 2016, a manca però, de tancar-ne el balanç final. El gener el vàrem començar fort quan en Ramón Sampol, antic batlle de Ciutadella, va deixar clara la seva opinió sobre la llengua de Menorca: «Para mantenernos sanos hay que erradicar el catalán y sus agentes portadores». Ja a la passada primavera, segur que recordeu aquella jutgessa d'Olot que va obligar a la Jana i l'Eulàlia, totes dues advocades, a parlar en castellà en una vista oral en dependències judicials. Delirant també el que va passar aquest estiu a Antena 3 quan els serveis informatius d'aquesta casa es van inventar una notícia al·legant que els senyals de trànsit en valencià podien provocar accidents de circulació. No van comptar que la periodista que es va fer passar per turista que no sabia català se l'enganxaria en «zero coma». La periodista, per cert, entenia i parlava perfectament el català.

Prou. La majoria dels noms utilitzats en aquestes línies no corresponen a la realitat. Els fets sí, i només són una petita mostra dels més de 400 casos documentats de discriminació lingüística arreu dels Països Catalans durant els últims cinc anys. Tots ells han estat recollits a la Base de Dades de la Catalanofòbia, una feina ingent que compila milers de casos d'odi visceral per motius lingüístics, culturals o ideològics durant el segle XIX, XX i XXI. Malgrat la bona feina dels impulsors de la web, la base de dades encara és incompleta, però és una eina molt útil per a fer-nos una idea de la magnitud de la tragèdia. Ara bé, quan algú torni a tenir la barra de dir que el castellà està perseguit a Calaceit, Palma, Elx o a Roda de Ter, que ho faci després de llegir un per un tots aquests casos. I si li queda una engruna de decència, en acabat, que demani perdó.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.