MG 4321

A la fotografia hi teniu Can Sunyer. Se la reconeix ràpidament perquè és l'única casa del carrer de Miravet amb forjats senyorials a finestres i balcons. Part de la façana de pedra està arrebossada i per coronar l'arc de la porta hi ha un escut d'armes que no quadra massa ni amb la casa ni amb la resta del carrer. De fet, Can Sunyer és un casalot fet a cops d'història i de restauracions diverses. Sempre hi he sentit dir, al poble, que dins dels seus murs s'hi amaga tot el que els feixistes van robar a punta de fusell a les famílies republicanes de la capital de la Terra Alta. Can Sunyer no és altra que la casa pairal dels Sunyer de Gandesa, la branca materna de Ramón Serrano Suñer, o «Súñer» fórmula que emprava per dissimular el seu origen català.

Ramón Serrano Suñer, «el Cuñadíssimo», no només ha passat a la història per haver-se casat amb la germana de Carmen Polo, la dona del dictador Franco. Serrano Suñer va ser el màxim responsable, com a ministre d'Afers Exteriors, de les relacions entre la dictadura espanyola i el govern nazi d'Adolf Hitler i de tot el que va comportar: Des de la deportació de republicans als camps d'extermini nazis fins a la gestació de la División Azul. Fruit també d'aquestes relacions, els nazis de la França ocupada van detenir Lluís Companys l'agost de 1940. El president Companys fou extradit als militars franquistes que l'afusellarien dos mesos després al castell de Montjuïc.

Explico tot això perquè dimarts passat Telecinco va estrenar «Lo que escondían sus ojos», una minisèrie ambientada a l'Espanya de postguerra sobre la vida de Ramon Serrano Suñer. Com era d'esperar, el nou cul·lebrot no és altra cosa que una rentada de cara d'un dels màxims responsables dels crims de guerra de la dictadura i paradigma de la col·laboració del franquisme amb el terror nazi. «Lo que escondían sus ojos» mostra un jove i atractiu Serrano Sunyer de cuidat bigotet falangista que s'enamora de Sonsoles de Icaza, marquesa de Llanzol, una aristòcrata espanyola que Telecinco presenta com «una dona bella, intel·ligent i moderna». Paraules textuals de la web de la cadena de televisió que reblen el clau descrivint Suñer com «un home ben plantat, culte i germanòfil».

La sèrie doncs, no parla dels crims orquestrats pel nazifeixista Serrano Suñer, sinó que mostra un «drama romàntic de quatre entregues ambientat a l'Espanya dels anys 40, recreant una apassionada història d'amor que es va convertir en un escàndol entre els cercles socials més exclusius». De fet, en acabar el primer capítol i encara mig astorat pel que acabava de veure, va venir el pitjor: un publireportatge amb aspiracions documentals sobre el com i per què del telefilm basat en la novel·la homònima. Entre el més rellevant de les entrevistes, cal destacar l'absència de la mínima engruna de rigor històric i una peça gravada amb el testimoni del mateix Serrano Suñer amb aspecte d'avi entranyable i de vida dilatada. El mal nascut d'en «Súñer» va morir no fa pas tant, el 2003, 11 dies abans de complir els 103 anys. A l'entrevista el mateix Serrano Suñer, amb tot el cinisme del món, s'autoretratava com un home de pau, la persona que va evitar l'entrada d'Espanya a la 2a Guerra Mundial. A Telecinco ningú el va rebatre explicant l'amistat del cunyat de Franco amb el criminal Henrich Himmler que va comportar, entre d'altres, l'aplicació de «la solució final» als més de 5000 presos republicans —incloses criatures— que es trobaven als camps nazis.

«Lo que escondían sus ojos» és l'exemple perfecte del que els relats oficials amaguen als teus ulls. El fruit resultant d'una amnèsia col·lectiva que 41 anys després de la mort de Franco segueix edulcorant una de les pitjors dictadures del segle XX. L'hisoriador Xavier Díez aprofundia en aquest aspecte amb l'article «Imaginaris contraposats. La doble memòria del franquisme i la transició», un text assagístic que entre d'altres coses ens parla del fenòmen «Cuéntame», la inacabable sèrie de Televisió Espanyola. No he trobat millors paraules per tancar aquest text que les que Díez va escriure l'any 2006 parlant de l'exemple de «Cuéntame», aplicables perfectament a l'horror televisiu de la sèrie de Telecinco: «Els aspectes més sòrdids de la dictadura; la repressió, la corrupció econòmica, la degradació moral del règim, apareixen tothora com a tangencials, com a un decorat amb personatges plans i sense perfil. Aquesta sèrie televisiva resulta essencial perquè resumeix clarament el que els discursos oficials transmeten a la majoria de la població espanyola. El franquisme va ser un període gris i fosc, on es podia viure, encara que difícilment. Els canvis dels seixanta, i posteriorment dels setanta, amb les seves llums i ombres, van conduir fins a una societat francament millor, i on no calia mirar al passat si no era com a exercici de nostàlgia. Així va ser i és per a bona part de la societat espanyola que té assumit aquest discurs tan tranquil·litzador de consciències, que assumeixen, com Antonio Alcántara, el protagonista encarnat per Imanol Arias, que el progrés econòmic fa oblidar les misèries del passat». Amén.

 

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.