Els déus de la nostra societat són els futbolistes d'elit. Edulcorem-ho com vulguem, siguem agnòstics, si cal, però ells són el model en què s'emmirallen criatures i no tan criatures, i comença a urgir que ens impliquem per aconseguir que, com a mínim, siguin un bon exemple.

Com que la solució dràstica de veritat seria destruir tot el que envolta el futbol i això és una quimera (reduir-ho a un esport, a un entreteniment, sense masses, sense teles, sense premsa, sense tertúlies infinites, sense marxandatge, sense milions i milions en joc...), per què no ens plantegem una alternativa mínimament possibilista?

No és només la qüestió del frau fiscal, que també, i davant del qual ningú no hauria de restar mut. Cap periodista, cap aficionat, cap club no hauria de ser condescendent amb qui evadeix impostos (amb qui ens roba), i aquí no hi tenen res a veure els colors ni l'amor cap a un equip. Qui roba és un lladre. I contra els lladres, la justícia. No, cap excusa no ha de servir.

Però no només és això, deia, sinó també l'exemple al camp mateix. Ens hem acostumat a veure jugadors insultant-se, jugadors protestant fora de si, jugadors intentant fer trampes (i que l'àrbitre no ho vegi), jugadors fent gestos obscens, jugadors obsessionats amb el culte al cos... I sí, tothom brama quan ho fa algú de l'equip rival, però (quasi) tothom calla quan el protagonista és dels nostres. La doble vara de mesurar que mostra llautons vergonyants.

I això que fan els futbolistes adults (els déus omnipotents a qui no es pot qüestionar) ho imiten de seguida els futbolistes en formació, xavalets de sis o set anys que també protesten, insulten, gesticulen com els seus ídols. I sí, alguns clubs diuen que lluiten contra això però, desenganyem-nos, si després el sagal resulta que és molt i molt bo, això li ho acaben passant per alt, que el negoci i l'èxit no hi entenen, de maneres i de valors.

L'assumpte se'ns en va de les mans quan ja no cal que hi hagi un camp de futbol pel mig. Quan hi ha alumnes que protesten una nota com qui reclama una targeta groga per al rival, i llavors sí que esclata l'alarma definitiva. Però, és clar, si els triomfadors a ulls de tothom actuen així, per què ell no? Aneu i feu-li entendre-ho.

Si de veritat volem difondre valors positius, cal reconèixer sense matisos que els futbolistes dels grans equips són un model. I si aquest model no ens agrada, hem de posar fil a l'agulla per canviar-lo. Però necessitem estar-ne convençuts i la implicació de tothom. No cola allò de dir que no hi podem fer res, pobres de nosaltres. Hem d'assumir responsabilitats petites, granets de sorra diminuts, perquè el sorral final tingui cara i ulls i no sigui un fangar impracticable.

Tolerància zero amb les protestes a l'àrbitre (és una qüestió d'hàbits... i això es podria començar tant des de dalt com des de baix), tolerància zero amb els insults (racistes, homòfobs, classicistes... insults, al capdavall), tolerància zero amb la violència (d'aficionats però, també, de jugadors), tolerància zero amb els engranatges financers per robar-nos a tots (i aquí els governs no poden mirar cap a una altra banda per allò del pa i el circ)... Volem déus que s'ho mereixin. Només així la missa setmanal d'adoració d'aquestes divinitats modernes tindrà algun sentit.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.