El 2016 ha estat un dels anys més desastrosos que es recorden. No ha sortit res bé. Morts amunt i avall, catàstrofes naturals, atzucacs polítics, paradisos del terror... Malgrat la bona voluntat d'aquella nit de Cap d'Any que avui cau tan llunyana, tot el que podia sortir malament, ha acabat sortint malament.

I el 2017 pinta igual de maquiavèl·lic, deixeu-me que us ho digui. Ara mateix la negror és sòlida, compacta, hi ha poques esquerdes que permetin veure una mica de llum allà dins. El panorama es preveu tan dantesc que sembla que ja res pugui refrenar la imminent desaparició de l'espècie humana en general i catalana en particular.

Però potser no tot està perdut. Aturem-nos un moment, deixem de pensar en termes macroeconòmics, i reflexionem-hi. Volem canviar de veritat les coses? Volem un futur millor? El volem? Doncs pensem com podem contribuir-hi cadascú de nosaltres, un per un, individualment. Segur que una bona manera de començar a apedaçar el trist any que s'acosta és a través de petits gestos, mínims exercicis d'empatia vers l'entorn, breus somriures.

Hi estem disposats? Jo, sí. I, de fet, ja tinc decidit què faré concretament per ajudar a construir un millor 2017. Un propòsit ferm que espero que aviat sigui compartit per molta més gent: no dir mai més, enlloc, contra ningú, la paraula brutal. S'ha acabat. Fins aquí. L'abús que se n'ha fet d'uns anys ençà és tan desmesurat que comença a ser preocupant. I si no ens organitzem per abatre la seva preeminència ara, serà la maleïda paraula la que ens acabarà abatent a nosaltres.

No tot és brutal, conciutadans. No tot el que ens sorprèn és brutal. No tot el que ens indigna és brutal. No tot el que ens diverteix és brutal. No tot el que és brutal és brutal. El vocabulari de les llengües, i també la catalana, és colossal, fantàstic, estupend, formidable, no sempre brutal. Conté mots i expressions fenomenals, sorprenents, sovint extraordinàries, meravelloses, descomunals, què us diré, enormes. Què ens ha passat, doncs, que hem caigut en aquesta fal·lera tan tremenda, tan excepcional, insòlita, singular per la paraula brutal?

Diguem-nos prou. Siguem originals, infreqüents (oh, infreqüents, que bonic ha de ser definir-se com a infreqüent, redéu), prodigiosos, únics, arribem al punt de ser genials. Escapcem la brutalitat durant aquest any i donem l'oportunitat a tants altres mots que hem amagat sota la catifa.

Probablement el 2017 serà tant o més pèssim que l'any que deixem enrere, però si aconseguim rebentar aquesta xacra lingüística que de mica en mica va embolcallant-nos, ja serà molt. Som-hi, escurem aquests últims dies brutals i comencem una nova era.

  • Comparteix