MG 9984 2

Foto: Jordi Borràs

Tot i publicar-se el passat dia dels Sants Innocents, l'article no era cap broma. De fet, com que el paria la maquinària de Libertad Digital ni se'm va passar pel cap que pretengués tenir cap deix humorístic. Sota el títol de «No tienen media hóstia», José García Domínguez, l'autor, vomitava masclisme, catalanofòbia i orgull de cabra legionària en poc més de 3.000 caràcters. En resum, el text deia el de sempre: Els catalans, per separat, som bona gent, però quan ens ajuntem tenim la dèria de deixar-nos enlluernar per un ase foll que, com per art de màgia, ens transforma en arrogants i encegats separatistes. Però no cal patir perquè desistirem. Com que som avars fins al moll de l'os, sabem que per anar a Ítaca algú haurà de pagar la factura del taxi i l'esmorzar de l'hotel —frase literal— i a més, com que també som una colla de mesells atemorits, mai no sabrem defensar la nostra causa amb les armes a la mà, a diferència del que farà l'Estat, que per això Espanya és una nació i Catalunya mai no ho serà.

El cas és que l'autor cau en tots els tòpics sobre els catalans haguts i per haver per justificar que la manca de testosterona pàtria impedirà tota possibilitat de trencament amb l'Estat. I aquí l'error. Creure que això va de tenir collons. De tenir els ous suficients per a empunyar un Cetme rovellat i cridar ¡Viva la muerte! tot desfilant descamisat, de cara al sol i amagant la panxa cervesera, convençut que, amb un simple esternut de legionari, n'hi haurà prou per fer-nos jurar la rojigualda ad eternum.

L'article es publicava l'endemà de la detenció de Joan Coma, el regidor cupaire de Vic que va tenir l'atreviment de dir que «nosaltres hem dit que per fer la truita primer s'han de trencar els ous». Una simple frase feta que l'ha dut emmanillat dins d'un cotxe de la Guàrdia Civil fins a l'Audiència Nacional espanyola. I malgrat que el fiscal Vicente González l'interrogués fins a l'absurd preguntant què volia dir «ous», «truita» o «trencar», resulta que això tampoc anava de cèl·lules gallinàcies, sinó d'escarment. Agafar un representant del poble, jove i pare de dos fills petits, detenir-lo enmig de les festes nadalenques i humiliar-lo davant d'un tribunal a 600 quilòmetres de casa per veure si amb l'exemple, els tossuts independentistes desistim de la bogeria separatista.

Però en lloc de doblegar-nos, el que aconsegueix l'Estat, un cop rere l'altre, és replegar-nos forts i solidaris. Colze a colze, al costat d'altra gent amb qui segurament no hi tenim res més en comú que —com si no fos poc— un profund sentiment democràtic. Com l'home de la fotografia que il·lustra aquest article, que el dia que van detenir Joan Coma va preferir, com tantes altres persones, plantar-se davant de l'Ajuntament de Vic tot i el fred que tallava el rostre. Segur que al llarg dels anys aquell home de qui no en conec ni el nom les ha vistes de tots colors i sap perfectament que no hi ha fusell, ni jutge ni constitució que el faci callar, perquè al llarg dels anys no hi ha hagut legió ni terror ni dictador que l'hagi fet desistir de ser aquell vespre cridant a Vic. I aquesta és la nostra victòria i la seva gran derrota. Què ens queda? Una autonomia fallida i una democràcia de paper de Bíblia. No hi ha res més perillós que qui no té por de res perquè ja ho ha perdut tot. Això no va de testosterona sinó de persistència, aquell valor fer a parts iguals d'intel·ligència, valentia, dignitat i de paciència que el converteix en el més infal·lible de tots. Si en 300 anys no han aconseguit aniquilar-nos, no ho faran ara amb l'Estat més feble que mai. I és per això que vencerem, perquè després de tant perdre només ens queda guanyar.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.