Plantejo la hipòtesi que Le Pen, el Brèxit, la victòria de Trump, la quasi victòria de la ultradreta a Àustria, etc. S'enquadren en un sentiment similar de la població: la sensació d'estar lluny del poder.

Fa anys que veiem com, elecció rere elecció, creixen arreu moviments ultra dretans i populistes, que plantegen qüestions que alguns creien feliçment superades a les societats occidentals. Davant d'aquesta realitat la política ha estat incapaç de donar cap resposta mínimament interessant. Al revés, ha tendit a bunqueritzar-se, a parapetar-se darrere les institucions, sense mirar els problemes de cara, sovint amb una visió estrictament a curt termini, per mirar de salvar el cul a les següents eleccions.

La crisi econòmica, la immigració, la guerra a l'Orient Mitjà, les revolucions àrabs, el terrorisme, la crisi dels refugiats, i altres conflictes no s'han tractat obertament, no s'han afrontat els debats necessaris, ni s'han plantejat solucions (o propostes de millora) a llarg termini, que no fossin tutelades.

Davant d'aquest escenari la gent ha buscat alternatives i les ha trobat en els discursos oportunistes de personatges com el nou president dels Estats Units que, sense plantejar solucions reals i fent gala d'una manca de valors que tira d'esquena, ha aconseguit situar-se molt més proper als electors, que no pas l'alternativa. Catalunya és un dels pocs llocs on s'ha donat resposta a la indignació popular de la forma més raonable: "retornant el poder a la gent". La manera d'afrontar els problemes d'una societat no és amb paternalisme i condescendència (n'hem vist als Estats Units, a Gran Bretanya, a França, en veiem contínuament a Espanya). L'única manera de respondre als problemes, a les pors, als debats i als conflictes que presenta una societat és amb més democràcia.

Hem vist (veiem tan sovint) polítics enfilats damunt dels seus privilegis daurats, fent discursos tebis i buits, allunyadíssims del sentir i del patir de la gent. Polítics que lluiten per adormir la població, que resen per una baixa participació en les eleccions, amb l'esperança perversa que els que ja no confien en les institucions, no vagin a votar. És per això que quan un personatge com Trump mira als ulls i diu: "Jo us retornaré les institucions perquè us pertanyen", n'hi ha molts que (potser tapant-se el nas) es deixen seduir.

Sovint he sentit, en el curs d'una conversa sobre el dret dels catalans a decidir el seu futur, frases del tipus "Així, hem de posar a votació la pena de mort també?". Aquest tipus de preguntes m'espanten, perquè qui les fa sembla pensar que la població no és prou madura per decidir sobre com vol governar-se. Semblen pensar que certes decisions no les pot prendre la gent sinó una elit poderosa que sap el que ens convé. I aquest tipus de pensament porta inevitablement al totalitarisme.

La Revolució per la Democràcia que vivim a Catalunya és un objectiu en si mateixa. No afluixar, no defallir i, finalment, ser capaços de dur a terme (si cal unilateralment, si cal enfrontant-se amb l'aparell de l'estat) un referèndum vinculant, és imprescindible. La frustració sobre la qual alerten alguns, no vindrà pas per la dificultat a trobar el reconeixement internacional, la frustració no serà pas degut a les traves que posarà Espanya. No, la frustració seria haver d'assumir que en ple segle XXI al cor d'Europa, la gent no tenim ni el dret, ni la capacitat de decidir com volem viure i governar-nos.

Els conflictes en qualsevol societat s'han de resoldre mitjançant l'expressió democràtica de la voluntat popular. No hi ha cap ordre jurídic realment democràtic que pugui, legítimament, impedir-ho. Si per algun motiu, el Govern no convoqués el referèndum, si per alguna por, algun càlcul electoral de curta volada o alguna intransigència ideològica, la legislatura caigués pel camí, no només no ens ho perdonaríem, sinó que trairíem l'única cosa que ens pot salvar com a societat cohesionada i lliure. La gent ens allunyaríem de les institucions, la desconfiança en el sistema s'elevaria fins a límits impensables i així, l'escenari polític, esdevindria propici per l'aparició d'un Trump a la catalana.

  • Comparteix