170131 BORRAS

L'espia Mikel Lejarza, més conegut com El Lobo, explicava en una entrevista a Europa Press del passat mes d'abril que l'Estat espanyol sabia perfectament, des de l'any 1990, que Jordi Pujol tenia diners a Andorra. Malgrat aquesta dada, el cas Pujol no va esclatar fins 24 anys després, quan es va convertir un dels majors escàndols de la política catalana de la nostra era. Curiosament però, aquella entrevista a El Lobo no va generar quasi cap reacció. De fet, no recordo haver llegit ni una sola línia a cap mitjà de comunicació que parlés de la conseqüent prevaricació dels serveis d'intel·ligència de l'Estat que, coneixedors d'un suposat delicte econòmic de l'expresident Pujol, van preferir guardar silenci durant quasi un quart de segle fins a torbar el moment polític oportú per fer esclatar l'escàndol.

Ahir dilluns, el diari El Mundo publicava en portada que el rei emèrit espanyol, Joan Carles I, estaria implicat amb el cas Gürtel. Malgrat la gravetat de les afirmacions, el diari va preferir donar-li la volta al titular per allò de centrifugar responsabilitats: «Un sector de la Policia implica el Rei Joan Carles amb el cas Pujol». El Mundo explicava que el comissari Villarejo, conegut per l'anomenada Operació Catalunya, assenyalava el CNI com a responsable de negociar amb Jordi Pujol per evitar que aquest engegués el ventilador i esquitxés de merda «altes personalitats» entre les quals hi hauria el rei Joan Carles I, a qui vinculen amb un compte domiciliat a Suïssa que el cabdill de la trama Gürtel, Francisco Correa, feia servir per amagar la seva fortuna. L'increïble del tema és que, tot i estar davant d'un doble escàndol —la suposada implicació del rei espanyol amb el cas Gürtel i el cas Pujol— pràcticament cap mitjà de comunicació català va recollir les informacions aportades per El Mundo. És més, la majoria d'aquests mitjans encara lluïen en portada informacions sobre les conseqüències de les declaracions del Jutge Vidal.

Precisament el cas de Santiago Vidal és una mostra més sobre com la premsa catalana, sigui independentista o no, es deixa arrossegar tot sovint per les urgències comunicatives de la Meseta. Just fa dues setmanes que alguns digitals espanyols de segon ordre publicaven que el CNI hauria pagat, amb fons reservats, 500 milions de pessetes de l'any 1996 a l'examant del rei Joan Carles I per tal de comprar el seu silenci. Costa d'entendre que un cas majúscul d'aquestes característiques amb prou feines aparegués a la premsa catalana i que en canvi, les fabulacions —o no— del jutge Vidal portin des de dijous passat omplint les portades de tots els diaris fets a Catalunya. Això no vol dir que el cas Vidal no sigui rellevant, ans al contrari, en Barnils, des d'un punt de vista diferent, n'explica molt bé els motius, sinó que és inexplicable que es doni més importància mediàtica a aquest assumpte que no pas als tripijocs dels serveis espanyols per tapar, amb diner públic, els escàndols del monarca espanyol.

Tot plegat ho pensava fa pocs dies quan vaig tornar de cobrir un acte a un cèntric centre cultural de Barcelona. A l'ascensor del local vaig coincidir amb l'equip que TV3 enviava per l'ocasió. El periodista que duia la càmera, en veure'm, em va saludar: "Ets en Jordi Borràs oi? Encara et dec una disculpa..." Jo, que no sabia de què anava, li vaig preguntar per què. Ràpidament ho vaig entendre. Resulta que era el càmera que TV3 havia enviat a cobrir la presentació del meu llibre Desmuntant Societat Civil Catalana que es va estrenar a Barcelona ara fa poc més d'un any. La televisió pública de Catalunya no només va assistir a l'acte, enregistrant-lo sencer, sinó que va fer-me arribar 30 minuts abans per fer-me una extensa entrevista sobre el llibre que destapa els vincles de SCC amb l'extrema dreta, la seva opacitat econòmica i els seus tentacles amb el poder. El cas és que aquelles imatges mai van aparèixer als serveis informatius de TV3 tal com havíem quedat. Misteriosament les imatges van quedar amagades en algun disc dur. Resulta que a algú de TV3, i lògicament no em refereixo pas a l'honrat càmera que va disculpar-se, va creure convenient que a la televisió pública del meu país no es parlés del llibre que ensenyava les vergonyes de SCC.

Amb tot això només vull dir que el problema no és posar el megàfon en algunes notícies, sinó el fet de no posar-lo en d'altres, quan és més que possible que aquest silenci es degui a témer les conseqüències d'exercir l'ofici d'explicar les coses. La valentia, en el periodisme, sovint és sinònim de professionalitat, però per sobre de tot de dignitat. Massa sovint un sol silenci fa molt més mal que deu gols en pròpia porta.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.