Està immers en ple rodatge de la segona temporada de Nit i Dia i prefereix citar-me en cap de setmana. Dissabte. Però tard, si us plau, que divendres rodem fins ben tocades les 3 de la matinada. Acabem quedant 15 minuts abans que comenci el Barça, cosa que m'inquieta però, bé, no és futboler -penso. El partit és prou llaminer per a voler veure'l sencer però pico el timbre de casa el Manuel Huerga ignorant que perdre-me'l acabarà valent molt la pena.

Potser és cosa del subconscient que el seu replà ja em recordi a l'escenari d'una de les delícies de Cesc Gay, Una pistola en cada mano. No vinc amb intenció de parlar de cinema però en el que trigo a pujar sis pisos em pregunto de quantes polzades serà la televisió d'un director, estarà a favor o en contra de les crispetes al cinema, si en versió original per reial decret o el doblatge en català és quelcom que s'ha de recolzar. L'ascensor és d'aquells antics de Barcelona, bonics, solemnes, però empipadors d'obrir i tancar. Només rebre'm em convida a passar a una sala sense porta, dues cortines de vellut vermell. Més que vermell, grana. El temple del cinema, una cosa inaudita. Seu on vulguis. Un cafè? Un got d'aigua?

Manuel Huerga va dirigir la cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona. D'això fa 25 anys, com la seva primogènita. "Diuen que els nens vénen amb un pa sota el braç. Quan va néixer la meva filla Maria em va trucar el Pepo Sol, productor d'Ovideo, per incorporar-me a l'equip de direcció com a assistent de qui hauria d'haver estat el director, el Bigas Luna". Aleshores s'estava rodant Jamón, jamón. Bigas Luna va prioritzar aquest projecte i va deixar en mans de Manuel Huerga la direcció de la cerimònia olímpica. "Ara, vist amb perspectiva, impressiona molt més. Vaig acceptar-ho sense pensar-ho fredament, coneixia ja algunes entranyes del projecte i -val a dir- que era un inconscient. Era jove i temerari. Ara no dirigiria un show de tal magnitud, segurament." Ovideo va treballar juntament amb Bassat Sport. Cultura audiovisual i domini de la promoció. Reivindicar la ciutat de Barcelona sense caure en un espectacle de masses militarista. Sense know how. "Mai ningú a Barcelona, a Catalunya, a Espanya, havia fet una cerimònia olímpica. Ningú estudia per a això. El repte era realment molt engrescador. Partíem de zero, sense referents evidents. Teníem llibertat absoluta per a fer el que volguéssim". I així ho van fer. La cara del Manuel em diu que s'ho van passar molt bé fent-ho, no mostra cap rastre de desmoralització. En el seu record, només se li intueix il·lusió. "El Pepo deia que si no hi ha risc, no hi ha emoció. Va ser l'ànima de les cerimònies olímpiques. Aquesta entrevista li hauríeu d'estar fent a ell".

M'explica que al final un s'acaba aprenent de memòria la cerimònia sencera. Penso en el dia abans. Sobretot en la nit abans. La nit del 24 de juliol de 1992 jo no hauria pogut dormir ni mig minut. "L'anterior. La nit anterior va ser la dura. On hi va haver nervis va ser a l'assaig general. Aquell dia el vaixell de la Fura dels Baus no entrava per la porta de l'estadi. Com ningú va pensar a calcular allò? Quina agonia. Però per sort només era això, un assaig. Vaig estar un any intentant deixar de fumar i allà imagina't quina ansietat. Un repte absurd". Però tot va sortir bé? "Tot va sortir bé. Fins i tot l'única cosa que no vam preveure va ser un fet memorable. Ara Manel ho ha convertit en el títol d'un disc, i tot". Atletes, baixin de l'escenari.

Si adquirim una mirada retrospectiva, és fàcil veure que des de Barcelona 92, la direcció de les cerimònies d'inauguració i cloenda solen anar a càrrec de directors de cinema. A Pequín, Zhang Yimou. Londres, Danny Boyle. Ara, a Rio, Fernando Meirelles. "Això no és casual. Barcelona marca un abans i un després. Amb el Pepo teníem molt clar que la prioritat era el producte que s'emetria per televisió. El públic de l'estadi era, al cap i a la fi, la xocolata del lloro. Voler fer un espectacle televisiu, audiovisual, cinematogràfic, formava part de la innovació, de la nostra aposta".

Una cerimònia olímpica sempre representa el state of art. És la màxima demostració de la tecnologia i les eines que disposa una ciutat, país, regió. El mayor espectáculo del mundo. És una mena de mireu de què som capaços. "Sempre he estat molt crític amb el resultat final. Hi havia massa càmeres. Si analitzes fredament el document que ha quedat enregistrat de RTVE, allò no està ben explicat. Al realitzador li va faltar capacitat de síntesi. L'espectador es perdia detalls importants. Per a mi, aquell document és molt decebedor. I al final això és el que queda per a sempre. L'únic record és l'audiovisual". Tinc la sensació que cap barceloní acabarà d'entendre mai tot allò. El Manuel té clar que la cerimònia que ell i tot el seu equip tenien al cap, la que havien dissenyat durant tant de temps no és la que quedarà en la memòria col·lectiva. És la cerimònia que va veure aquell 25 de juliol però no és ni la que va viure el públic a l'estadi ni la que van veure els espectadors a les televisions. M'ho imagino com la sensació de fer una jugada brillant amb l'equip de l'escola. Una jugada que acaba en triple. Un triple que et fa tancar el tercer quart amb una diferència prou prudencial i mires la grada del pavelló i el teu pare no hi és, ha anat al lavabo. Ningú més veurà mai aquella cerimònia com el Manuel Huerga la va idear.

Abans d'acomiadar-nos el Manuel m'ofereix un cigarro. No fumo, gràcies. Se n'encén un allà mateix. "Si algun dia comences a fumar, no ho intentis deixar l'any que dirigeixes una cerimònia olímpica".

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.