trinxeres g

Un dia qualsevol d'estiu a Gandesa, a finals dels 80 i principis dels 90, volia anar a jugar a la vinya del Baró, a tocar de casa. Al final del carrer, encara sense asfaltar, hi havia aquella vinya vella just al costat d'un camp d'ametllers als peus de la serra de Pàndols. El decorat d'aquell escenari eren el Pic de la Mort, en primer terme i, de fons, majestuoses, les serres de Pàndols i Cavalls.

Aquelles tardes d'estiu les passàvem sota el sol de justícia fent una guerra de terrossos o empatxant-nos de les ametlles encara tendres de les primeres setmanes d'estiu. De tant en tant, entre la terra del tros llaurat hi apareixia algun os, com els que deixaven els pagesos a les puntes dels marges de pedra seca. No era gens estrany trobar-hi un fèmur, costelles o un crani perforat. Al cap i a la fi, aquells camps plens de vida mig segle abans havien estat l'escenari d'una de les batalles més cruels que han patit mai aquelles terres. Tot el que no va sortir amb les brigades de recuperació de material bèl·lic de l'exèrcit espanyol que hi va haver a la zona fins a mitjans dels anys 60, va anar aflorant quan la pagesia de la zona va abandonar el matxo i va començar a llaurar amb tractor. Amb la bèstia difícilment es podia remoure poc més d'un pam de terra, però la tracció mecànica encalçava ben bé mig metre de fondària. Amb el tractor no només es removia la terra, sinó també la història soterrada amb tant de silenci criminal.

És per això que, a banda de restes humanes a la vinya del Baró, hi apareixia de tot: trossos de metralla, les "pintes" amb les quals els soldats carregaven els fusells, projectils de tot calibre, les precàries bombes de mà anomenades popularment "pots de lafitte", algunes d'elles encara per detonar, fulminants d'obús, llaunes de queviures, trossos de sola de sabata...

Així passàvem els dies d'estiu amb els amics. D'aquells camps de mort en fèiem joc i de tant en tant, si teníem sort i apareixia una bala sencera aixecant un terròs, jugàvem a desmuntar-la, separant beina i balí per extreure'n la pólvora —encara intacta— i la cremàvem sobre el mateix roc on partíem la pellofa i la closca de les ametlles.

Teníem poc més de 10 anys però aquella actitud negligent per la tendra edat no era ni molt menys mancada d'un mínim de sentit comú. Ben present teníem l'oncle d'un de la colla que quan era nen va quedar borni i sense els dits d'una mà en cometre la imprudència de repicar aquell tubet negre que resultà ser el fulminant d'una bomba. De tant en tant hi havia incidents d'aquells a la zona. L'últim gros que recordo de ben a prop va passar a un mas del poble quan jo era adolescent. Un dels molts pagesos aficionats a arreplegar la ferralla que trobava al tros va morir desactivant un obús. Com que al mas hi guardava tota la col·lecció de bombes, moltes d'elles encara actives, la deflagració va fer detonar tot l'arsenal fent que d'aquell home quasi no en quedés res. Dos de la colla, que en aquelles dates estaven fent l'objecció de consciència a la Creu Roja, els hi va tocar anar a arreplegar-ne les restes. Difícilment podré oblidar la cara d'un d'ells quan ens explicava, blanc com el paper, que el tros més gran que van trobar d'aquell pagès va ser un fragment del peu dins d'una sabata.

En part, per tot això, no puc evitar quedar-me enganxat a la pantalla cada diumenge a la nit. Veure Trinxeres (TV3), a banda de l'interès que em desperta tot allò que fa referència a la memòria històrica, és per mi un petit exercici de regressió a la infantesa. Uns anys que recordo amb aquella pàtina de nostàlgia que sempre pot més que la qüestió de fons, que no és altra que la mort, la por i l'horror de la guerra desats en silenci dins d'una càpsula del temps. Trinxeres és un programa molt necessari malgrat la franja horària que el maltracta. Una producció made in Catalonia i única a l'Estat espanyol. Alguna cosa hi deu tenir a veure que Espanya és, encara, el segon país del planeta amb més fosses pendents per exhumar, una vergonya només superada per Cambodja. Un greuge demencial de 80 anys de demora que enguany, amb la presentació del Pla de Fosses 2017 presentat per la Generalitat, podem esmenar d'una vegada des de Catalunya. Fem de Trinxeres una vacuna contra l'oblit i per sobre de tot fem que aquest 2017 sigui, encara que tard, massa tard, el primer any per al rescat de la memòria, la justícia i la reparació. Som-hi.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.