Ens passa a tots. O a gairebé tots. Un cop cada quatre anys, durant un mes, estem molt pendents de gestes olímpiques d'esports dels quals sovint desconeixem, fins i tot, la normativa. Però, ei, ho sentim molt nostre. Ho vivim molt, sí. Ara no fa ni un any, tots vam vibrar amb les medalles de Simone Biles, Carolina Marín o Saül Craviotto. Molts de nosaltres, que hem passat nits en vetlla esperant veure Usain Bolt fent història o Rafa Nadal i Marc López oferint emoció pura, hem deixat de seguir la pista a alguns -o tots- d'aquests atletes.

Hi ha un atleta olímpic, un en concret, que serà sempre l'atleta més seguit després de participar en uns Jocs Olímpics. El banderer de Barcelona 92, el rei Felip VI. Des d'aleshores hem sabut molt sobre la vida de Felip VI, potser massa. Hem sabut fins i tot què fa i què deixa de fer el seu cunyat, com si no en tinguéssim prou amb els nostres. En aquells Jocs Olímpics el príncep Felip va navegar amb dos companys més, Fernando León i Alfredo Vázquez.

170315 PAULA1

Mentre espero l'Alfredo demano un cafè, vaig d'hora. Millor, penso. Així tinc temps a repassar l'entrevista. Tan bon punt entra i ens saludem, tinc clar que no hi haurà guió que valgui. Té un do comunicatiu excepcional però és enginyer industrial. No es pot viure només de la vela? "I tant que s'hi pot viure, de fet, es viu bé de la vela. És un dels esports més complerts que existeixen: es pot practicar durant molts anys, reforça l'habilitat mental, la física, la capacitat de treballar en equip... A més, estar en contacte amb la naturalesa és el millor que podem fer". Se'l veu apassionat. Com acaba un enginyer de Vigo competint en uns Jocs Olímpics al costat del príncep? "De casualitat".

L'Alfredo recorda Barcelona 92 amb moltíssima il·lusió. "Va ser molt engrescador, la sensació de participar en un projecte de tal magnitud és inexplicable. Va ser la nostra única participació en uns Jocs Olímpics. Diploma, vam ser sisens". Satisfets amb el paper que vau fer? "No, i ara". Que m'intenti posar a la seva pell, que imagini per un moment la pressió que tenia la seva embarcació. Era el príncep d'Espanya. Un Borbó. Era banderer i havia de guanyar una medalla. "Evidentment un diploma olímpic és una bona posició, però no ens va omplir". A què aspiràveu? "A res. Absolutament a res. Aquí està el quid de la qüestió". Eren joves i els apassionava navegar, només això. Van anar passant marques mínimes i, sense ser-ne prou conscients, ja eren olímpics. Ell defensa que la clau per arribar fins allà va ser precisament això: l'absència de pretensions. Però en el moment que algú espera alguna cosa de tu, es nota la pressió. "Instants abans de pujar al iot, vaig notar el Fernando molt nerviós. No era ell. I si un de nosaltres no estava fi, no ho estàvem cap".

170315 PAULA3

El vincle humà que es crea en aquest tipus de convivències sempre és fort. No només es tracta del mes olímpic, hi ha tota la preparació prèvia. "Els nostres entrenaments no eren del tot ordinaris perquè el príncep tenia moltíssimes obligacions. En aquest sentit sí que es va notar la seva presència. Per la resta, era un esportista més. Amb una capacitat envejable de treballar en equip". Aquell equip, el que va aconseguir la sisena posició, encara està en contacte. Amb Felip VI també, ara que és rei? "Sí, ens enviem SMS per Nadal i pels nostres aniversaris. Poca cosa més per temes de seguretat. Però sí".

"Fa més d' una hora que xerro", porta un d'aquells rellotges waterproof, que et mesura quilòmetres, quilocalories i tot allò que un rellotge pot calcular. Encara fas vela? "Per descomptat, això ja ho tinc per sempre".

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.