El gran trineu llisca veloç sobre la neu estirat per vuit enormes bèsties banyudes que somriuen. Un home barbut subjecta les regnes amb una mà enguantada, mentre amb l'altra saluda les criatures que s'han concentrat a la vora del camí per veure'l passar. La brisa suau porta un so de picarols.

Encara lluny d'allí. En una barriada perifèrica d'una ciutat de la qual he oblidat el nom, un nen es posa el pijama amb parsimònia. En acabat surt de l'habitació que comparteix amb el seu germà petit i torna cap a la sala d'estar. S'atansa a l'arbre florit i engalanat i se'l mira de dalt a baix, un tros enllà hi ha un pessebre de fora de temporada i al costat la sortida al balcó. O n'hauria de dir l'entrada? Uns segons després es gira i se'n torna a l'habitació tot remenant el cap i mirant a terra.

El sol s'ha llevat pàl·lid i fred i amb ell, dues criatures que es freguen els ulls i arrosseguen els peus cap a la sala. La son s'esfuma en veure la pila de caixes lluents que algú ha deixat davant de l'arbre i es llancen en una cursa vertiginosa per ser el primer a obrir-ne una.

Per tota la sala hi ha papers brillants pintats amb estrelles i boles, ara estripats. Efímers. Les caixes i les seves tapes estan escampades. N'hi ha de totes mides, formes i colors, algunes encara conserven els retalls de llaços i cintes que les guarnien.

Els nens seuen l'un davant de l'altre amb les cames creuades; entre els dos hi ha una petita pila de paperets rectangulars, escrits amb lletra bonica:

- Val per un tren elèctric.

- Val per una jaqueta.

- Val per un cotxe teledirigit.

- Val per una pilota de la Champions.

- Val per una entrada al Tibidabo.

- Val per un llibre del Percy Jackson.

El més petit de les dues criatures fa un somriure tímid i es mira alternativament els paperets i el seu germà. El més gran s'està molt quiet amb la mirada perduda; a la fi sospira, recull els "vals" que porten el seu nom i se'ls emporta a l'habitació. Obre una caixa de fusta que té sobre l'escriptori on hi guarda els vals d'anys anteriors, que mai han estat bescanviats i hi afegeix els nous. Després tanca la caixa, torna a la sala i surt al balcó.

El nen s'està recolzat a la barana de ferro mirant carrer enllà. Els semàfors canvien de color amb rítmica parsimònia aliens al fet que no passi cap cotxe. Tot d'una, com transportat pels rajos descolorits del sol matiner, arriba un so fresc de campanetes i, de seguida, passa per sota el balcó un enorme trineu portat per vuit rens majestuosos.

El nen obre uns ulls com unes taronges i perd el fil del seus pensaments negres. A l'últim instant, abans de perdre's lluny carrer enllà, li sembla que l'home del trineu es gira cap a ell, el mira directament als ulls i llança el seu característic: -Ho! Ho! Ho! El nen comença a somriure, se li humitegen els ulls i s'agafa fort a la barana, però aleshores l'home barbut li gira l'esquena i torna a riure i, aquest cop, la rialla es desfigura i el que havia començat amb aquell "Ho!" tant musical, acaba convertit en una riota estrafeta, foteta i desbocada que se li clava com un ganivet esmolat i li glaça la sang.

***

2007: "Zapatero promet accelerar les inversions a Catalunya."

2008: "Zapatero promet que invertirà més de 10.000 milions d'euros als trens de Catalunya."

2011: "Foment promet invertir 51.300 milions d'euros pel Corredor Mediterrani."

2012: "Ana Pastor reconeix que Foment deu 5.748 milions d'euros a Catalunya."

2015: "Rajoy promet prioritzar el Corredor Mediterrani i l'AVE."

2017: "Rajoy anuncia un pla de Rodalies igual que el del 2008, ara pel 2025."

  • Comparteix