170418 BORRAS1

Entre les moltes coses que explica Xavier Casals al seu llibre La Transición española. El voto ignorado de las armas, sens dubte en ressalta la tesi de l'extens i documentat volum de mida enciclopèdica. El llibre explica com durant el primerenc postfranquisme, el fenomen de la lluita armada en tot el seu conjunt —des del terrorisme d'Estat fins a tot el ventall de grups independentistes i revolucionaris— no van fer altra cosa que fiançar una feble i dèbil democràcia a l'Estat espanyol. Casals, a banda de desmuntar el mite de la Transició pacífica —700 morts entre el període 1975-1982— ens mostra amb dades, documents inèdits i entrevistes personals, com el terror de banda i banda que suposadament buscava desequilibrar el poder durant la mal anomenada Transició, no van fer més que consolidar el monarca col·locat a dit pel mateix Franco i el nou sistema polític pel qual els antics dirigents franquistes com Suárez o Fraga havien apostat fervorosament com la millor manera de seguir remenant les cireres des del poder. És a dir, que de tant estirar la corda buscant que es trenqués, finalment la mordassa del nou règim es va fer més forta... com a mínim fins avui.

De tot allò algú podria voler-ho traslladar al moment polític actual on l'independentisme pretén trencar aquella mordassa del 78 amb la independència de Catalunya com a única sortida d'una Espanya incapaç de suturar unes ferides que mai no han deixat de brollar. Seria lògic pensar que si l'independentisme estira fort per una banda i l'immobilisme colla fort per l'altra, qui en sortiria guanyant seria l'anomenada tercera via. És a dir, que malgrat tant parlar de procés, tot acabarà amb un nou estatutet acompanyat d'un pacte fiscal que pugui satisfer part de l'empresariat del país i la reestructuració autonòmica de l'Estat amb una reformulació propera al federalisme. Tot plegat tindria lògica si realment hi hagués hagut algú a l'altra banda amb prou capacitat analítica com per entendre que la situació política actual que viu Catalunya és fruit, bàsicament, de l'immobilisme i que, per tant, la millor sortida si es volia evitar el trencament hagués estat obrir l'espai polític d'un camí del mig. Si realment el poder que representa l'immobilisme hagués apostat fermament per una tercera via com a millor remei per volatilitzar l'independentisme, avui en dia no estaríem parlant de procés sinó de les engrunes del pacte fiscal que Artur Mas va anar a buscar un ja llunyà setembre de 2012. Però això no ha estat així perquè, malgrat que alguns sectors ho facin veure, no hi ha ningú capacitat per tocar poder a Espanya amb voluntat d'oferir res a Catalunya: ni el fantasmagòric federalisme ni l'enganya rucs d'un nou estatut.

Ara bé, on sí que es pot traslladar la teoria que quan dos estiren es fiança el camí del mig és precisament al si de l'independentisme. M'explico: fa mesos que vivim amb uns nivells de tensió altíssims a la política catalana, especialment durs entre els polítics partidaris del procés, amb nombroses i periòdiques baralles i on la llufa de traïdor ha passat com una patata calenta entre la CUP, el PDeCAT i ERC. A dia d'avui, l'esperpèntica llufa de la traïdoria itinerant ja ha recaigut diverses vegades a tots els partits. L'últim cas ha estat el lamentable episodi que s'ha donat a conèixer amb una misteriosa gravació on el dirigent demòcrata, David Bonvehí, posava sobre la taula la necessitat de presentar un candidat autonomista si el procés fracassava. El cas de Bonvehí ha estat doblement lamentable perquè no només no n'ha tingut prou quedant en evidència en posar a orella de tots que l'independentisme d'una part dels convergents només funciona si el partit toca poder, sinó que a més, no ha tingut millor pensada que demanar l'amputació del dit de qui assenyala la lluna portant el cas de la gravació de les converses —acusant directament a ERC— a la mateixa fiscalia que persegueix els polítics independentistes. Quin espectable tan lamentable.

Però malgrat tot, després de l'enèsim entrebanc, l'independentisme segueix endavant. De fet, si una cosa hem après durant aquests anys, és que si el procés avança no ha estat gràcies als partits, sinó malgrat el trident CUP-ERC-PDeCAT, perquè des d'un bon principi, mal li pesi a qui pretén matar líders independentistes per allò de mort el gos morta la ràbia, qui ha dut el timó d'aquesta revolta ha estat el carrer.

Tota maquinària necessita d'unes tensions energètiques que la facin moure. La força que tiba a banda i banda, entre tots tres partits, ha estat la benzina necessària per empènyer l'enorme biela que ha fet avançar l'independentisme. Perquè després de cada tempesta ha vingut la calma. Després de cada patacada una bona dosi d'unitat. Per molt que els hi pesi als presumptes independentistes que desitgen que tot això fracassi per poder dir allò del «jo ja ho deia», resulta que de tant estirar la corda, no només no s'ha partit, sinó que ha acabat esquinçant les mans de qui l'ha volgut trencar.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.