170502 BORRAS1

L'horror

Hi deu haver vora cinquanta persones badant. Una mare i els seus fills contemplen la paret farcida de missatges escrits en paperets de colors, dibuixos, proclames pacifistes i rams de flors que curosament la gent ha dipositat on la paret es troba amb la vorera. Ningú parla, només miren. A la mare li costa contenir les llàgrimes i se les eixuga dissimuladament sense que els seus tres petits se n'adonin. Abraça els nens molt fort i marxen. El dolor és molt recent i es palpa als rostres atònits de la gent. Potser pensen, amb raó, que la fortuna va fer que ells puguin plànyer aquella desgràcia en lloc de ser els plorats. L'escena passa a Estocolm, just a la cantonada del centre comercial on el passat 7 d'abril un camió foll de fanatisme va segar la vida de cinc persones.

L'oasi suec

De camí a Falun parlo amb els periodistes d'Expo, una de les poques revistes que es dediquen exclusivament a investigar l'extrema dreta arreu del món i en especial atenció a Suècia. La revista va ser fundada fa més de vint anys per periodistes compromesos amb l'activisme antifeixista, entre els quals el reconegut Stieg Larson, autor d'una trilogia que va acabar fent fortuna tant a les llibreries com al cinema. Els periodistes d'Expo m'expliquen que l'escena neonazi sueca està tremendament frustrada amb la reacció de la societat del país després de l'atemptat de fa unes setmanes. El seu temor, lògicament, és que l'atemptat integrista hagués estat el pretext perfecte per sembrar la islamofòbia en un país que s'ha caracteritzat precisament per esdevenir un bastió de tolerància al nord d'Europa, referent encara, d'una socialdemocràcia en perill d'extinció. No ha estat així —per ara— i segons m'expliquen els col·legues suecs ni tan sols l'extrema dreta parlamentària dels Demòcrates Suecs (Sverigedemokratern) no ha gosat atiar el foc de l'odi ètnic arran de l'atemptat.

Un primer de maig diferent

Porto més de nou anys cobrint tota mena d'actes nazifeixistes allà on he pogut i mai fins ara havia vist una manifestació d'aquestes característiques. Això d'avui és una demostració del nacionalsocialisme més pur. Sis-cents neonazis desfilant al cor de Suècia. Homes uniformats amb pantalons militars negres, botes de pell, camisa blanca i una estúpida corbata que resguarden entre el tercer i quart botó de la camisa per evitar que el vent la mogui. Les dones llueixen un aspecte similar però amb faldilla fins als genolls. Un dels dirigents, amb el megàfon sota el braç, s'encarrega de passar revista als militants uniformats. Aquí tot és ordre i matemàtica per calcular la distància exacta que hi ha d'haver entre els activistes. Als laterals hi desfilen homes amb les banderes del Moviment Nòrdic de Resistència, l'organització responsable de l'acte d'avui. Els crits no enganyen a ningú: «Olof Palme traïdor», «revolució nòrdica sense clemència» i «pertinença nacionalsocialista» són algunes de les consignes que ressonen avui, dia del treballador, pels carrers de Falun, una ciutat a tres hores amb cotxe d'Estocolm.

L'esquerda

L'oasi Suec s'esberla. Els neonazis del Moviment Nòrdic de Resistència no tenen representació a la cambra alta del país, per ara només es presenten a les eleccions municipals i afortunadament sense gaire èxit. Aquí el partit estrella de l'extrema dreta són els Demòcrates Suecs. Amb un discurs equiparable al del front National o la UKIP, van entrar al Parlament del país l'any 2010. A les últimes eleccions del 2014 van aconseguir un 12,9% dels sufragis. L'esquerda de la socialdemocràcia també ha calat aquí com està passant arreu d'Europa. El nazifeixisme transvestit i modernitzat arrasa sigil·losament el continent. De tornada a Estocolm no puc evitar repetir-me la mateixa pregunta: Si som incapaços de recordar la pròpia història —l'horror, el desastre— què serà de la vella Europa d'aquí a uns anys?

  • Comparteix