Temps era temps la basquitis s'escampava de boca en boca entre els independentistes catalans. Visitàvem el País Basc en peregrinació, escoltàvem la seva música, bevíem a les seves tavernes, enganxàvem els seus adhesius, la ikurriña ens emocionava i somiejàvem d'arribar a assemblar-nos una mica a ells. Fins i tot Valero Sanmartí n'escrivia paròdies brillants i gamberres.

Era una basquitis més o menys aguda segons els casos, però trobàvem que el seu punt de partida per arribar un dia a ser un estat independent era molt millor que el nostre. Més cohesionats, més combatius, menys peix al cove i més tenir les coses clares.

Però això ha anat quedant enrere. Els lligams d'amistat entre els independentistes d'un país i de l'altre perduren (i probablement perduraran), l'admiració per una llengua singularíssima, de ben segur que també, però allò d'haver-los canviat el lloc a cegues, això ja no.

La truita ha girat tant que d'un temps ençà no és estany trobar-se bascos que al·lucinen amb el tomb independentista que ha fet la societat catalana, i que parlen del Procés amb un punt d'enveja. I en canvi, des d'aquí, aquella fixació per tot el que faci flaire d'euskaldun ha anat perdent pistonada.

Els motius pels quals la basquitis s'ha anat evaporant són diversos, però segurament hi té molt a veure la velocitat que ha agafat el tren dels uns i dels altres al voltant de la qüestió econòmica. Si tens les butxaques plenes de monedes, és poc probable que desitgis un canvi; si perds quartos a cada mesada, és lògic que arribi un moment en què te n'afartis.

I aquest afartament va arribar fa uns anys a Catalunya. I al carro aquell de l'independentisme cultural (aquell desig de ser lliures pel simple fet de ser lliures), hi va pujar també una bona part de la societat que se sentia estafada pel tracte econòmic discriminatori. I ja érem molts més, gent amb diners i gent que no, els de sempre i els nous, catalanoparlants o parlants d'altres llengües. I com més hem sigut, més nerviosos s'han posat a Madrid, i com més nerviosos, més barbaritats, més repressió, més Constitución com a llibre sagrat i més pecat és tot, més pecat és que existim. Més bilis, més estómac, menys cervell. Més independentistes. Més ganes de pirar.

I entretant, el PNB dona suport als pressupostos de Rajoy, i des d'aquí saltem indignats i tornem a parlar dels bascos (en conjunt), però ara els titllem d'insolidaris (en conjunt) i d'anar a la seva (en conjunt). I no. Potser ni una cosa ni l'altra. Ni aquella basquitis d'aleshores ni aquest odi que he notat aquests dies. No són tots els bascos, els que fan possibles els pressupostos de Rajoy, sinó el PNB. L'oligarquia s'entén amb l'oligarquia. Res de nou.

És evident que el Govern espanyol utilitzarà el gest del PNB per ensenyar-nos quin és el camí correcte: el pacte, el seny, acceptar que tots tenim un preu i que tot és negociable i bla-bla-bla. Però dubto que aquestes altures convencin cap independentista català. El got de la paciència fa temps que va vessar, i ara no hi ha volta enrere. Tocarem el dos, i si aprofitant la trencadissa els bascos (en conjunt) volen autodeterminar-se, millor per a ells. Nosaltres, a la nostra. Sense admiracions encegades però sense rancors infantiloides, tampoc.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.