170606 BORRAS1

El diputat juntaire pel PEdCAT i exconseller de justícia convergent, Germà Gordó, ha estat imputat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a resultes del cas 3%. Més enllà de la credibilitat o no dels delictes que se li imputen, el que està clar és que això no ha agafat a ningú per sorpresa. De fet, tothom sospitava que només era qüestió de temps que Gordó saltés a la palestra mediàtica, no pas pels seus mèrits com a diputat, sinó per la seva presumpta vinculació amb el finançament il·legal de Convergència.

Tenint en compte això, que la patacada estava més que anunciada, hi ha algunes coses que costen d'entendre. La primera, i la més evident, és per què a l'hora de plantejar les llistes de Junts pel Sí es va posar sobre la taula el nom de Germà Gordó com un dels indispensables. De fet, encara costa més de comprendre que un partit que pretén refundar-se ho faci amb elements potencialment tòxics d'un passat que diuen voler abandonar. Algú podria dir que Gordó representa part del «talent» que el nou partit volia arrossegar de la vella Convergència, però davant del risc que això suposava, es fa difícil de creure que aquest en sigui el motiu principal. Potser hi ha tingut molt més a veure el pes de les famílies convergents, o el dictat unilateral d'Artur Mas, o potser —qui sap— el fet d'assegurar-se el silenci d'una etapa del partit més aviat fosca i de la qual espero i desitjo que algun dia se'n tregui l'entrellat.

El resultat però, és que actualment la candidatura que governa Catalunya té un diputat imputat per la trama de finançament il·legal de Convergència. Un diputat a qui se li busca l'agenda de quan era conseller de Justícia i resulta que quan el jutge del cas 3% la reclama, la Generalitat contesta que hi ha una «impossibilitat tècnica» per facilitar-la. Un diputat a qui se'l va relacionar, no fa gaires mesos, amb la conxorxa entre De Alfonso i Fernández Díaz quan es van filtrar les converses on l'exdirector d'Antifrau proposava al ministre de l'Interior ensorrar la cúpula del CDC i situar-hi Gordó al capdavant.

Tot amb tot, resulta incomprensible que Gordó a dia d'avui continuï com a diputat de JxSí. No només és increïble que encara no hagi dimitit, sinó que és molt pitjor que a hores d'ara ningú no l'hagi fulminat. Diuen els rumors que el pacte ja està fet i que Gordó plegarà del grup de JxSí però que seguirà de diputat, qui sap, si per mantenir la condició d'aforat. Però si realment això és així, quan fins i tot la dirigent del PdeCAT, Marta Pascal, n'ha demanat el cessament, qui és que realment mana al PdeCAT? I a JxSí? A què estan esperant per fer dimitir Gordó? A que comenci la campanya pel sí al referèndum per empastifar de valent un independentisme que res té a veure amb els tripijocs d'uns pocs? És això?

Aturem-ho tot i fem memòria, que per molt menys ERC va fulminar Santiago Vidal de senador i ningú en va fer gaires escarafalls. La seva posició després del cas que li va esclatar a la cara feia mal a l'independentisme i tothom va entendre que Vidal havia de plegar tant sí com no. Així doncs, és realment trist i decebedor comprovar un cop més com alguns anteposen interessos particulars i de partit als de país. Precisament aquest és el quid de la qüestió i aquesta és, o millor dit, ha de ser, una prova de foc pels partits que piloten el procés. Perquè si no són capaços d'expulsar Gordó del Parlament, qui collons vol que es cregui que tindran el valor de treure les urnes al carrer?

  • Comparteix