170822 BORRAS

Dissabte 19 d'agost de 2017. M'aixeco amb les rialles del meu fill juganer, al menjador de casa, llevat des de fa estona. La petita encara dorm. L'acarono, l'ensumo, l'abraço fort i un esclafit de llàgrimes m'entelen els ulls. Per fi ploro després de tanta desgràcia. Un dia i mig després de l'atemptat i encara no havia tingut temps per assimilar-ho. No puc esborrar les paraules del conductor de l'ambulància que a les portes del CAP del Raval, m'explicava amb la veu estripada i els ulls de vidre, que no havien pogut fer res per salvar la vida a un petit de tres anys. Horror majúscul i buidor d'adjectius per descriure tant dolor junt. Torno a acaronar la meva filla i l'abraço encara més fort, pensant com d'afortunat que sóc de poder estar rodejat de tanta vida. Ella dorm, plena de pau, plena d'amor. No puc ni per un moment posar-me en el lloc dels que han perdut els seus familiars. Només de pensar-ho ja perdo el món de vista. És l'horror.

Dijous vaig estar cobrint l'atemptat al centre de Barcelona. Van ser ben bé 7 hores corrent amunt i avall per una ciutat submergida en el caos més absolut, on els rumors, les incerteses i la informació contradictòria regava una situació molt complicada. Malgrat tot, la ràpida actuació policial, tallant carrers, evacuant víctimes i vianants, van ser clau per evitar mals majors. La feina dels Mossos d'Esquadra i de la Guàrdia Urbana, sumada a la dels Serveis Mèdics i els Bombers, va ser per treure's el barret. Tant des del punt de vista tècnic —mai havia vist un desplegament tan gran amb tan poc temps— com des del punt de vista humà. Per estar-ne orgullosos també, l'onada solidària de ciutadans anònims, taxistes, restauradors i comerciants que, sense dubtar-ho ni un moment, van ajudar als afectats. Ha de ser impossible posar-se al lloc de les víctimes i dels seus familiars, però tremolo només de pensar de posar-me a la pell dels que van socórrer els ferits de la Rambla.

Si una cosa hem après des de dijous és que l'atzar també pot ser molt pervers. El lloc de l'atemptat, la Rambla, no era ni molt menys casual. No ho era, lògicament, perquè aquest és un lloc amb una alta densitat de vianants. Qui buscava fer com més mal millor va escollir el lloc adient. Però la Rambla és molt més que això. També és un símbol, una artèria principal on tot català, com qualsevol dels milions de turistes que hi transiten anualment, s'hi pot sentir identificat. Tots podem posar-nos a la pell d'aquell cos estès a terra que va creuar la Rambla la tarda de dijous 17 d'agost de 2017. És un atemptat que ens fereix col·lectivament. Una ferida que tots plegats durem al cor encara que aquella fatídica tarda haguéssim estat a les antípodes de Barcelona.

De l'atemptat de la setmana passada també n'hem après més coses doloroses. Constatar que els miserables sempre estan de guàrdia n'és una d'elles. Perquè n'hi ha que no van esperar ni que els morts fossin plorats pels seus familiars que ja vomitaven bilis per tots els seus orificis. I no parlo de quatre tuitaires hiperventilats, fent valer el seu supremacisme hispànic. No. Em refereixo a eurodiputats, directors de diaris, opinadors i periodistes a sou de les clavegueres, que mentre la sang encara brollava per la Rambla, ja maquinaven sobre com barrejar l'atemptat integrista amb el procés independentista o com culpar-ne l'Ajuntament o la Generalitat. Talment com els voltors que sobrevolen la presa esperant el moment adient per picotejar la carronya. Però no estaven sols, que de voltors el món n'és ple. L'endemà van sortir al carrer els feixistes que van aprofitar l'atemptat terrorista per treure a passejar les seves banderes plenes d'odi. Ni un pas van poder donar que la policia els va haver d'evacuar amb la cua entre cames. Vint contra cinc-cents. No us volem als nostres carrers. Ni als mal nascuts que en nom d'un Déu s'enduen la vida de la gent Rambla avall, ni als miserables que en nom d'un imperi traieu a pasturar la vostra xenofòbia. Dues cares de la mateixa moneda, l'odi intolerant de l'extrema dreta.

Però si una cosa hauríem d'haver après després de tanta sang vessada és que no és Déu qui odia. Déu —sigui quin sigui— no té odi perquè l'integrisme no té religió. Són els individus que en nom d'un Déu amb qui diuen creure, canalitzen les seves pors, les seves frustracions i les seves misèries. La intolerància i el fanatisme més inhumà, fent de la barbàrie i l'horror una manera de matar i de morir. Contra la barbàrie i l'horror només hi pot combatre l'humanisme i la vida, però mai l'odi. Abracem ben fort els nostres fills, parelles, pares i germans, que l'amor per la vida és, per damunt de tot, l'antídot més gran contra l'horror.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.