170829 BORRAS

Ho escrivia la setmana passada i ho reitero, vist el paper miserable d'alguns mitjans de comunicació durant els últims dies: Mentre la sang encara brollava per la Rambla, n'hi havia que ja maquinaven com barrejar l'atemptat integrista amb el procés independentista o com culpar-ne l'Ajuntament o la Generalitat. Tothom ha pogut comprovar que hi ha hagut mitjans més abocats en escampar merda que en esclarir un atemptat on, a dia d'avui, encara hi ha moltes incògnites. Per exemple, esbrinar per què un grup de joves criats a Catalunya han pogut perpetrar una massacre com aquesta amb la tutela d'un imam de qui els Mossos en desconeixien els antecedents que el vinculaven amb organitzacions de l'òrbita d'Al-Quaida. Uns antecedents que sí que tenia la Policia espanyola —fins i tot li havien tingut el telèfon punxat— i que mai havia traspassat aquesta informació als Mossos.

La caverna —que per cert, cada dia és més gran— s'hi ha esmerçat bé en abocar fems sobre titulars fast food. El colofó de tot plegat l'hem vist amb la manifestació de dissabte, on els mateixos que s'han dedicat a polititzar un fet tràgic com l'atemptat de la Rambla, han acusat l'independentisme de boicotejar la marxa. De tan ocupats que estaven per la presència d'estelades i els cartells crítics amb el cinisme de la monarquia i el Govern espanyol, han obviat l'èxit rotund de la manifestació. Potser si repassem breument algunes de les coses que s'han dit des de dijous 17 d'agost, els escèptics podran entendre perquè hi havia estelades en una protesta com la de dissabte.

Comencem amb l'article de Lluís Bassets a El País de l'endemà de l'atemptat. El director adjunt d'aquest rotatiu barrejava amb poques paraules i encara menys vergonya, la crítica al turisme, l'independentisme i l'atropellament massiu a la Rambla: «Les expressions i pintades que designen als turistes com terroristes han trobat un ressò sinistre en l'atemptat d'ahir. Segur que els seus eixelebrats autors no van arribar tan lluny en la seva imaginació (...) Però l'efecte sagnant hi és, a pocs dies de les apel·lacions contra els estrangers. El més suau que es pot dir és que hi ha una frivolitat irresponsable i en bona part culpable en les organitzacions polítiques que han emprès aquestes campanyes d'agitació de caire xenòfob i, lògicament, també en els que s'associen amb ells o requereixen els seus vots parlamentaris». L'editorial d'aquest mateix diari del dia 19 tampoc es quedava curta: «Un atac d'aquesta magnitud ha de ser un toc d'alerta que retorni a la realitat a les forces polítiques catalanes que, des del Govern, el Parlament o els moviments per la independència han fet de la quimera secessionista la sola i única activitat de l'agenda política catalana en els últims anys. És hora d'acabar amb les absurditats democràtiques».

I d'El País a l'editorial d'El Mundo del 18 d'agost, vinculant immigració i terrorisme i culpant-ne, com no podia ser d'una altra manera, les polítiques del Govern català: «Catalunya és l'autonomia on, segons els serveis d'informació de l'Estat, la comunitat islàmica mostra més símptomes de fonamentalisme i manté més vincles amb grups extremistes arreu d'Europa (...) Aquestes dades haurien de fer reflexionar a les autoritats catalanes sobre una política d'acollida on han primat de vegades els interessos electoralistes, vinculats a l'independentisme, sobre la seguretat nacional». En la mateixa línia, però sense tants pèls a la llengua, el rotatiu espanyol contraatacava unes hores després: «Avui no podem oblidar com el nacionalisme ha anat engreixant una veritable bomba en afavorir l'arribada d'immigrants de països musulmans davant dels de països hispanoparlants, com a part de l'estratègia de ruptura d'Espanya. Així, s'ha contribuït a convertir Catalunya en un dels centres neuràlgics per a grups salafistes». Pocs dies després, a la secció d'opinió d'aquest diari, Luís Miguel Fuentes disparava a boca de canó: «Parlar de la garlanda de sang que es posa el procés (...) dels quals claven la seva bandera a la flonjor dels morts com en una pila d'algues».

Canviem de mitjà i endinsem-nos al sempre moderat ABC, on Hermann Tertsch hi vomitava això el mateix dia de la manifestació: «El separatisme ha estat determinant perquè hi hagués morts. I els separatistes han demostrat que posen en perill les vides dels espanyols per negar la mínima lleialtat a l'Estat i la Nació (...) Hem arribat al final del camí amb les pallassades. I és qüestió de vida o mort».

Aquests són només alguns pocs exemples de l'enorme ventall d'animalades que s'han arribat a dir des del dia del fatídic atemptat. Al tinter m'hi deixo moltes altres coses: des de la falsa exclusiva de la CIA que publicava El Periódico, ahir desmentida a Catalunya Ràdio pel major Trapero, fins al ninotaire deshumanitzat d'El País. Passant, és clar, per la suposada informació que un policia belga va donar a un mosso i que va resultar ser al revés de com la premsa ho havia explicat. Tan fals com l'absurditat de publicar que l'autor de la massacre, Younes Abouyaaqoub, havia participat amb la campanya del 9N de 2014, o més delirant encara, que seria voluntari (sic) per l'1 d'octubre tot i planejar un atemptat que de ben segur condicionaria la seva pròpia vida dos mesos abans del referèndum.

Així doncs potser aquest breu resum pot explicar a qui molesta que es portin banderes a una manifestació —molesta sempre que la bandera no sigui la seva, és clar— què coi va passar dissabte. Tan senzill com un sentiment de múltiple rebuig alimentat per una setmana llarga de mentides, manipulacions i mitges veritats amb els morts estesos a la Rambla com a excusa. La manifestació de dissabte va ser contra els criminals que van fer l'atemptat, és clar, però també contra una monarquia còmplice del comerç d'armes a països des d'on es finança Daeix i contra els qui s'han dedicat a fer política —des del ministeri de l'Interior o des dels consells editorials— amb la gestió de la seguretat col·lectiva, mercadejant, de retruc, amb les nostres vides. I ara, havent llegit això, de veritat que no enteneu per què dissabte hi havia banderes?

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.