Escric aquest article mentre sóc a la sala d'espera d'un hospital. En aquests llocs el temps s'atura. Devem ser una desena de persones, totes amb històries personals, pendents ara mateix d'un diagnòstic que desitgem favorable. En aquests moments res del que passa fora importa el més mínim: ni el procés, ni l'estat d'excepció al que estem sotmesos, ni els escorcolls de la Guàrdia Civil, ni la no filla de Salvador Dalí, ni l'audiència del programa d'ahir al vespre ni tampoc la compareixença d'aquest o aquell polític... i així ens hi podríem passar hores.

Els titulars que aquest matí han despertat molts dels qui ara seuen al meu costat, probablement han deixat de ser rellevants en el precís moment en què han creuat la porta d'aquesta sala. O vés a saber si en realitat, ho havien estat mai de rellevants. Perquè afortunadament, hi ha vida més enllà d'allò que escrivim als diaris, diem a la ràdio o expliquem a la tele. I per descomptat, no cal dir-ho, d'allò que circula per les xarxes socials. Nosaltres, els periodistes, vivim aquest ofici pensant que la resta de mortals el viu amb la mateixa intensitat, com si els hi anés la vida. Forma part d'aquest ego que tant ens caracteritza i que ens fa sentir part activa de tot el que passa.

El fenomen de les xarxes socials, per descomptat, hi ha tingut molt a veure perquè ens ha permès estar en actiu les 24 hores del dia. Després dels futbolistes i els cantants, els comunicadors/periodistes són les grans estrelles a Twitter. Per això tot allò que diuen, escriuen o piulen, provoca un efecte altaveu. Sovint però, el rebombori que generen els seus tuits acaben interessant-nos sobretot als del gremi més que no pas al gruix dels seus seguidors, que es compten per centenars de milers i, en alguns casos, milions. Viure pendents de l'última hora informativa ens fa sentir que formem part de la tribu però ens manté allunyats del món real.

No vull dir pas que la gent que ens envolta visqui donant l'esquena a l'actualitat. És evident que fets tràgics com els darrers atemptats de Barcelona i Cambrils, per posar un exemple, són esdeveniments que alteren el dia a dia del més inalterable dels éssers humans; la prova és que els programes especials han estat líders d'audiència. Parlo sobretot d'aquest aparador on es generen titulars a cop de tuit, on es guanyen i perden seguidors en temps rècord i on elevem als altars l'autor d'una frase enginyosa de 140 caràcters amb un sol clic. És indubtable que l'interès per la política ha esdevingut un fenomen mediàtic els darrers anys i el procés i l'estat de setge imposat a mesura que s'acosta l'1O, en són el màxim exponent. Vivim i expliquem els fets com si demà s'acabés el món creient-nos que la resta de mortals els viu amb la mateixa passió que ens caracteritza. I no.

El pim-pam-pum generat perquè Jordi Évole va gosar parlar d'equidistància en un article, segurament va passar desapercebut pel senyor o senyora amb qui ens acabem de creuar en un semàfor. En canvi nosaltres, els periodistes, en vàrem estar parlant durant dies. Les crítiques a Enric Hernández per la portada d'El Periódico l'endemà dels atemptats van fer bullir les xarxes d'indignació. Jo mateixa vaig piular el meu desacord amb aquelles imatges, però estic convençuda que el lector habitual d'aquest diari el va anar a comprar com sempre, aliè a tot el merder que s'havia generat. En canvi nosaltres, els periodistes, en vàrem fer una raó d'estat perquè tot allò que afecta la nostra professió ho vivim com si fos un atac directe a la nostra feina.

Passa sovint quan fem notícia d'unes bones audiències i oblidem que la meva veïna –com milers de persones més- no sap què significa un 14% de share però cada dia parlem de xifres; quan opinem sobre el fitxatge d'algú donant per fet que tothom sap de qui es tracta i què havia fet abans; quan s'anuncia un fitxatge frustrat per guerres internes entre polítics i mitjans –sé de què parlo- i ens pensem que transcendirà més enllà dels nostres cercles més íntims; o quan ens vantem de ser més ràpids que la competència entrevistant a qui per nosaltres és el protagonista del dia pensant que qui hi ha a l'altra banda ho posarà en valor; o quan publiquem abans que ningú la foto en exclusiva; o quan a aquella estrella consolidada no se li renova el contracte i nosaltres n'omplim sobretaules pensant que tothom farà el mateix...

Tot allò que per a nosaltres, els periodistes és transcendental i ens provoca trempera, en la gran majoria de persones no és més que una anècdota. L'impacte, si n'hi ha, els dura només una estona i tal dia farà un any. Per tot això cada vegada tinc més la sensació que en el fons el que fem, és treballar pels del nostre gremi. Pel nostre i pel dels polítics. Competint amb fair-play, fent-nos la pilota quan ens convé, buscant complicitats on calgui i convençuts que allò que ens passa altera la vida dels qui ens escolten, llegeixen o segueixen. No ho podem evitar. Forma part del nostre ADN. Però només en som conscients quan ens n'allunyem ni que sigui una mica. Prendre distància, de vegades, no només és molt recomanable sinó que és especialment sa per tocar de peus a terra.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.