Com que ens demaneu que orientem aquest dietari des d'una òptica personal començo amb la part més íntima que explico en els mítings de la campanya del referèndum en els que he participat fins al moment.

Les tècniques de comunicació i expressió en públic recomanen parlar des dels sentiments per arribar al cor de la gent. Explicar una història que resulti senzilla de recordar per qui l'ha escoltada. Les metàfores i les analogies funcionen, però no hi ha res comparable a l'humor i a aconseguir parlar d'un mateix per mirar de trobar la connexió amb el públic que t'escolta.

Doncs bé, començo amb aquesta anècdota per enllaçar el present dietari amb la setmana que hem deixat enrere, que no ha sigut gens senzilla. Em vaig casar amb la Núria el passat dia 9 de setembre, fa poc més de 15 dies. La Núria és la dona amb qui fa 10 anys que convisc i amb qui tinc dues filles. Podria explicar per què vam escollir el dissabte d'entre els plens maratonians de l'aprovació de la llei del referèndum i la diada de l'onze de setembre, però no ve al cas. Ni als mítings, ni aquí.

Als mítings explico que ens hem casat i que molta gent em pregunta "no hauries de ser de viatge de noces?". I jo els dic: "què hi pot haver més romàntic que un viatge amb el poble de Catalunya destí a la llibertat?!". Quan comencen els aplaudiments no callo. Ho repeteixo amb veu més alta i la gent s'ho passa bé. I llavors explico, breument, la independència. Ho explico breument perquè l'estat ha portat la situació tan al límit que, en lloc d'explicar arguments a favor de la independència ens limitem a subratllar que no podem perdre els drets fonamentals com la llibertat de premsa, d'impressió, d'expressió, de reunió, de participació, d'inviolabilitat de la correspondència. I de la mandra que fa la fragata Piolín.

170925 CUMINAL

Com explico breument la independència? Amb la veritat. Els dic: "si a la meva dona li hagués proposat anar de viatge ara, avui ja no seria un home casat. Perquè al fer una família penses en el gaudi, sí. Però sobretot penses en la teva gent. I la meva dona sap que fer la independència és garantir que si les nostres filles marxen, serà perquè volen veure món. No per obligació perquè no troben feina, ni habitatge assequible o fugint d'un estat que no els respecta la llengua i les llibertats. I sap que la independència garanteix i millora les pensions als grans de casa nostra. Per això no hem marxat, perquè ens hi va la vida. I la dignitat".

Això és el que explico. Però no només això. Amics de Constantí, que si Déu vol ens veurem dimarts, aquesta és només una part del discurs, la resta també està bé. Veniu, que us he de donar les gràcies per tot el que està fent la gent d'aquest país.

  • Comparteix