Bitàcola nòmada, dietari de les resistències que anem sent i inici de càntic al temple, a invitació –inesperada però agraïda– d'en Joan Maria Pou. Un home tranquil, que ja és dir molt en els temps que corren. Fot-li, que és un quart de sis del matí. Donosti. I arribo tard al primer lliurament: ahir nit la neurona estava fosa. És trenc d'albada. Cafetera xiulant per retornar a Barcelona –per tornar a recomençar cada dia i els cops que calgui– després d'unes hores fugaces –i intenses, com tot en aquests dies– al País Basc. Les llunyanes previsions inicials eren xerrades, trobades i reunions entre dijous passat i demà dimarts, arreu de la geografia basca. Però la urgència dels fets i el rigor del directe han acabat reduint-ho tot a un pas breu d'un sol acte en un sol dia.

Ahir diumenge, al migdia, al barri solidari d'Intxaurrondo –molt més que el mal nom estigmàtic del museu dels horrors des d'on es va ordir la guerra bruta, els GAL i altres bestieses d'Estat. Arreu del País Basc han organitzat la setmana "AsCatasuna" –Llibertat– que cloïa ahir a la capital guipuscoana. Xerrades, música, actes, cultura popular en una enorme carpa aixecada enmig de la plaça Sagastieder. L'acte sociopolític de cloenda el fem amb la Teresa Jordà d'ERC –amiga i "la meva alcadessa" quan vaig viure, durant sis anys, al Ripoll colpejat pels atemptats terroristes del 17A–. I la Maialen Iriarte, periodista i portaveu d'EH Bildu, la coalició de les esquerres sobiranistes i segona força política basca. Dues dones que diuen les coses pel seu nom. Vaig provar d'explicar –contra la hipòtesi del 'guanyarem'– per què fa dies –i mesos i anys– que anem, humilment, guanyant: per què el règim del 1978 ja no existeix a Catalunya –ja és història; per què quan un Estat recorre només a la por i l'amenaça és que ja sap que ha perdut fa temps i que és absolutament incapaç, en condicions democràtiques, de guanyar-li la partida a aquest poble –per això prohibeixen i proscriuen les urnes, perquè posar-les és, per a ells, tant com perdre–; perquè aquest procés ja ha canviat el país i ens ha canviat a nosaltres mateixos; i perquè el què –la raó democràtica de la llibertat política catalana– ja està guanyat i autodeterminat. Falta saber, tots ho sabem, el quan i el com i quina factura ens voldran fer pagar. Afegim que han anat tan lluny en tot que hem hagut de perdre la por –fins i tot a tenir por– i desaprendre el mot rendir-nos.

La mirada externa –basca– ajuda i la distància quilomètrica –tan lluny i tan a prop de casa– contribueix a la mirada llarga i en perspectiva. Allò que ens passa té també algun ressò basc. El coronel de la Guàrdia Civil amb el que el PP pretén controlar les competències d'Interior –es veu que aquest matí torna a haver-hi reunió– és un vell conegut en terres basques. Ens recorden que Diego Pérez de los Cobos –el germà d'aquell president del Tribunal Constitucional que, en la seva joventut irada del 1978, estripava constitucions– va ser un dels processats per les tortures sofertes per Kepa Urra el 1994. Fou absolt i els tres guàrdies civils condemnats foren finalment indultats pel PP. Hi ha més paradoxes d'impunitats. S'ha dit prou i encara caldrà dir-ho més: el jutge on recau la investigació kafkiana per sedició contra milers de persones –embogida, demencial, inquisitorial– és un ex policia franquista. Aquell que va empresonar els titellaires de Madrid per una obra de teatre fa no res.

Acabat l'acte d'Intxaurrondo –dia estrany ahir–, no hi ha gaire temps per a res. Ni per a dinar. Des de València han arribat Borja Penalba i Mireia Vives –línies en un cel elèctric–, des de Xàtiva Feliu Ventura –que si no existís, ens l'hauríem d'inventar– i des de Barcelona, el poeta David Caño. En altra perspectiva, allò anomenat procés és una continuada dinàmica de retrobament d'un país amb si mateix. A les quatre de la tarda, al mateix escenari d'Intxaurrondo, reprendrem –momentàniament– un projecte efímer del 2015, ja autodissolt, d'homenatge a Ovidi Montllor. Ovidi3: l'artista, el cantant, el pallasso. Els tres 'pals' que gastava l'Ovidi de forma inigualable. Pràcticament en un tovalló improvisem el repertori per a la cloenda musical de la setmana de solidaritat amb el referèndum català. Dediquem «Homenatge a Teresa» a les dones kurdes lliures de Kobane i Rojava. Respecte i estima per totes les cultures, afegim 'Itxoiten' de Negu Gorriak –Esperant–, traduïm «Som» d'Obrint Pas a l'euskera i acabem, agraïnt-los tota la solidaritat rebuda, amb «Txoria, Txori» de Mikel Laboa. Aquella melodia que canta encara que un ocell en una gàbia deixa sempre de ser ocell.

170925 DAVID2

En acabar, assemblea mínima de grup sense cap empat, tots decidim que a descansar. Un petó fugaç –i un aigua– amb Martxelo Otamendi al casc antic donostiarra i cap a la que casa que ens acull. Més paradoxes: la d'un home bo, activista pacifista, injustament empresonat durant vuit mesos el 2002, acusat de promoure la desobediència civil pacífica i no violenta al servei d'ETA. Oximoron i sinetèsia d'un impossible, no li donin més voltes. Condemnat a vuit anys, el Suprem els va absoldre categòricament el 2010, en una sentència memorable on l'alt tribunal sentenciava: «La desobediencia civil puede ser concebida como un método legítimo de disidencia frente al Estado, debiendo ser admitida tal forma de pensamiento e ideología en el seno de una sociedad democrática».

Dutxa imprescindible i res de sopar. Periodisme en temps difícils i complexos, a la TV hi ha Puigdemont i Évole: només he vist la pregunta sobre el Multireferèndum. Ja recuperaré la resta. I m'ha estranyat –molt– que no es recordés que aquella consulta popular de democràcia directa, tolerada inicialment per la Generalitat, va ser perseguida i proscrita a instàncies directes del PP durant la jornada electoral. El Partit de l'Escarni –com l'ha rebatejat aquests dies Enric Juliana– va denunciar totes les meses, taula a taula, davant la Junta Electoral Central, que va ser qui va ordenar retirar-les totes. I sí, les van retirar els Mossos. Tots els processats posteriorment per aquell reclam de decidir sobre tot el que ens afecta van ser finalment absolts. I a ulls del PP, l'únic incident, aldarull i tumult d'aquell dia fou que al carrer hi havia les urnes lliures del Multireferèndum.

Molts anys després, són les sis del matí al País Basc. Hora de tornar. Fer la maleta de nou. Ja és el dilluns que preludia «la setmana que vindrà». L'extrema dreta xenòfoba ha entrat al parlament alemany. Agenda desbordada, com els carrers. Rectorat de la UB, Tarragona, Barcelona, Sant Cugat, Cerdanyola. Amb l'esperança entre les dents, diria John Berger –ens ho recorda Xavier Sarrià aquests dies posant banda sonora original. Avui a les dues, reunió. A les sis, també. A les vuit, entrevista. A les deu, cassolada. I des d'ahir nit que intento anul·lar el bitllet de tren de tornada. No hi manera: com si tornar a casa, políticament, sempre fos una cursa d'obstacles. Tant com refer un país. La trucada es penja sistemàticament al primer piu –saturació–, quan aconsegueixo entrar diuen que no hi ha cap agent disponible –ocupació– i fer-ho per web és de gimcana impossible. Ho he aconseguit, finalment, fa un moment. Tornarem en furgoneta amb en Feliu i en Borja. La Mireia ja ha arribat a València a les cinc de matí, hi anava en bus. 600 quilòmetres d'aquí a casa, cap al país dels peatges. En tants sentits. Qui pogués finestrejar: mirar més enllà, imaginar altres futurs, descodificar presents. Però el mòbil té encara 114 converses de telegram pendents de llegir, 340 correus no llegits i un article sobre ètica i política que dec fa mesos.

Ma mare –que aprofita la meva escala basca per quedar-se a dormir a Barcelona– m'envia un sms passades les deu: "Qué cacerolada más bonita! Creo que he abollado tu sartén. Bona nit!". És ella qui em recorda un petit oblit: que vaig arribar a Donosti amb 42 anys i que en torno avui, dia del referèndum al Kurdistan, amb 43 i amb el país sota excepció. Despistes y franquezas, que diria Benedetti, se m'havia passat que ahir feia anys. Els somnis –els bons i els dolents– solen abolir el temps.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.