Cantarem. En sí major. Grândola Vila Morena, per exemple. Contra els deliris repressius, la impotència dels immòbils i els paranys que pretenen equiparar –amb falsa neutralitat– qui vol posar urnes amb qui vol segrestar-les. No fotem. I Santa Calma: com diria el cooperativista Ivan Miró, «la nostra paciència ens fa savis, tenim tota la vida per desobeir-la». I dels feminismes hem aprés –de les Madres de Plaza de Mayo a les sufragistes– que el compromís és amb el cos. Ahir acte a Tarragona. Metàfora: malgrat estava prohibit per ordre del senyor alcalde, les feres ferotges –que diria Ovidi Montllor– van sortir pacíficament al carrer. I van omplir i desbordar la plaça. A escoltar la Mireia, la Laia, l’Arkaitz. A debatre de passat, present, futur. És el millor antídot contra l’excepció –noves osques; 140 webs i els comptes corrents de les colles castelleres. Però el castell l’aixecarem igual. Fent pinya. Ensems, que vol dir junts i alhora. Desprecintant les places. Contra la postveritat espanyolista, quan cal dir mil cops que la única remor de violència política existent avui, ara i aquí, és la violència institucional que planifica l’Estat per proscriure urnes, perseguir paperetes i violentar voluntats popular. Urnes contra crits. Així està el patí. Cantarem. Afònics i tot.

Si parlem tant de superar el règim caduc i fallit del 1978 –on les esperances i els anhels d’una aclaparadora majoria social ja no hi caben– caldrà mirar el calendari. 1978 significa també la reforma impune del franquisme: és a dir, la impunitat dels seus crims i de les seves fortunes. Tres xifres rescabalades contra l’oblit i l’amnèsia que ens van decretar aleshores. Per decret-llei. 114.000 desapareguts encara en fosses comunes; 188 víctimes de violència institucional, policial o ultradretana –i li van dir «transició modèlica i pacífica»; 81.000 processos sumaríssims del franquisme contra els qui lluitaven a Catalunya contra la dictadura. Aquells sumaris –40 anys de cabotada indigna, de cul i d’ignomínia– no van ser anul·lats –és a dir, estaven vigents– fins fa dos mesos. El juliol de 2017 el Parlament aprova la llei de reparació de víctimes del franquisme i anul·lava tots aquells processos: una nova mostra democràtica de superació de les vergonyes del 78. Entre les 81.000 causes, la de Juan Paredes Manot ‘Txiki’, un dels cinc darrers afusellats del franquisme, un règim que va acabar com va començar: matant. Dels vents de llibertat de Txiki, avui es compleixen 42 anys, quan fou executat en un racó del bosc al costat del cementiri de Cerdanyola per un escamot de voluntaris. Dissabte el tornarem a recordar, en l’acte d’homenatge anual, al mateix lloc on el van assassinar: però aquest any podrem dir que la societat catalana –i les seves institucions– han fet, 42 anys després, justícia reparativa.


170927 DAVID1


Avui –per l’August Gil Matamala, per l’Anna Gabriel Sabaté, per la Maribel Giner i per un mateix– no és un dia qualsevol. A les 7 de la tarda presentem al Col·legi d’Advocats les memòries d’un advocat de referència, la nostra millor defensa, 50 anys de toga catalanista i obrera. Presentem «August Gil Matamala. Al principi de tot hi ha la guerra». Amb l’Anna hi hem estat treballant des del primer de maig de 2010. Ha costat set anys amb molts imprevistos parlamentaris mai previstos. Però li devíem, ens ho devíem. De te fabula narratur, aquest llibre parla de tots nosaltres. El que no sabíem és que l’August, que va viure tots els estats d’excepció de la dictadura i va estar a punt de ser deportat a Fuerteventura el 1969, encara en viuria un altre de postmodern. El setembre de 2017. Així estan les coses. Però allà hi serem, agraint-li una vida sencera dedicada a rescabalar els perseguits i a la lluita per les llibertats democràtiques, socials i nacionals que ens permet entendre d’on venim, saber on som i perquè, i enfrontar els reptes majúsculs que encara encarem avui als Països Catalans i arreu del món. Abans, però, unes quantes reunions. Surt l’entrevista que em va fer ahir, contra el temps, la Neus Tomàs per eldiario.es: «El problema del Estado español es que no sabe ni ganar ni perder, sólo sabe vencer».

170927 DAVDI2

PD. Carta a casa. Arribant a casa a mitjanit, me he trobat un altre correu de ma mare. M’ha escrit un altre cop. Ma mare, com tantes altres, que mai van tenir l’opció de rendir-se. Filla d’aixafaterrosos zamorans que va migrar a Bilbao i a Madrid cercant una vida possible fins arribar a Barcelona el 1973. Avui, paradoxes de la diversitat i el respecte, els únics que ens diuen xarnegos o maketos són els rancis estirabots espanyolistes, que ens acusen de traïció a l’Estat on mai no van poder ser ni sobreviure. M’escriu –retruny Passolini, Uccellacci e uccellini– i em diu això:


«Cazuelas y claveles


Pasé el fin de semana en Barcelona. A las diez en punto de la noche del sábado escuché un ruido, salí al balcón y vi a mi vecino de enfrente con una cazuela y una cuchara. Ese

era el ruido, empezaba la cacerolada. Reconozco que lo pensé dos veces: cierro la ventana, y sigo leyendo. Lo pensé dos veces, sí, y reconozco que me costó salir al balcón con una sartén y una cuchara. Pero lo hice.

No hay mayor derrota que la falta de diálogo. Y por muchas vueltas que le demos esa sigue y seguirá siendo la única derrota. Todos tienen razón. Nadie escucha a nadie.

La cacerolada me hizo pensar. ¿Qué hacía yo en el balcón haciendo ruido con una sartén y una cuchara? Pues escuchar. Escuchar a la gente. A todos los que no somos políticos,

ni escritores, ni artistas, ni hemos tenido éxito, ni fama, ni falta que nos hace. Ellos, todos, están hoy enfrentados. Los únicos que no estamos enfrentados somos nosotros: la gente.

Formo parte de la gente y de nadie más. Si hoy tuviera que votar a un partido político lo tendría difícil. Pero el 1 de octubre iré a votar a favor de un diálogo que se le ha negado y se le sigue negando a Catalunya.

Y participaré en caceroladas, bajaré a la calle, le ofreceré un clavel al policía, él también es gente, gente que hace su trabajo, como puede, lo mejor que puede.»

Després de llegir-la penso en la por. I tranuito. I penso que, ara per ara, em fa molta més por ma mare que l’Estat espanyol. Por de fallar-li, de no fer el que ens han ensenyat –comprometre’ns, implicar-nos, estendre la ma–, de no fer-li una mica de justícia a les vides atrotinades de tota mare, de no desprecintar les seves esperances. De seguir aprenent, com ens han ensenyat des de petits, a no rendir-nos mai. I a triar sempre, i sobretot en les situacions difícils, l’opció de la llibertat i la paraula.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.