Fa hores que dono voltes a la nostra conversa d’ahir. He dormit malament perquè les emocions són molt fortes i m’he llevat amb ganes de mirar d’explicar-te coses que em ronden pel cap.


Aquest diumenge passat a la tarda, dins del col·legi electoral, hi havia força tensió per si arribaria la policia. A fora s’hi congregaven potser cinc-centes o mil persones i, de sobte (jo estava a la porta), vaig sentir uns forts crits a fora i vaig veure un home que intentava arribar fins a l’entrada mentre cridava: “vull parlar amb un responsable!”. El vaig fer entrar i uns quants apoderats i un coordinador, el vam mirar de tranquil·litzar per poder escoltar el que ens havia de dir.

Quan va recuperar l’alè ens digué: “Ja ho hem fet. Hem posat les urnes, hem votat una mica, però ara hauríem de tancar. Si no ho feu esteu posant en risc tota aquesta gent que hi ha aquí fora. Que no heu vist el que ha fet aquest matí la policia?”

En aquell moment hi havia potser una cinquantena de persones dins del col·legi fent cua per votar. Gent de totes les edats que el van sentir i, impertèrrits (això em va impressionar), li van dir molt educadament, que ells eren allà per voluntat pròpia, que havien vist les imatges del matí, però que no consideraven que estiguessin fent res mal fet i que, si venia la policia, ja veurien el què.

L’home va protestar molt, va gesticular, va dir que seguíem cegament instruccions, que allò era estalinisme i després va marxar.

Avui Rajoy ha començat a mobilitzar l’exèrcit i han aparegut veus molt raonables que diuen estar espantades pel que ens poden fer, si seguim endavant. Tu mateix dius que ets una mica poruc, doncs imagina’t jo que tinc criatures! Aquests dies fins i tot he pensat si, a partir de la setmana propera, hauríem de buscar refugi fora de Barcelona i quedar-nos-hi uns dies...

Però per altra banda i fent l’esforç d’elevar una mica la mirada: quina és l’alternativa? Vull dir com a societat.

Comptar-nos altre cop? Com? No hi hauria cap opció de fer-ho amb partits que serien probablement il·legalitzats.

Aixecar el peu de l’accelerador? Com? Amb polítics a la presó? Amb l’estat prenent el control dels mossos i de TV3? Amb judicis exprés en marxa?

Fer marxa enrere? I acceptar re-centralitzacions, involucions en l’educació, i demés competències? Convertir en clandestina (altre cop) la defensa més bàsica del nostre model de convivència?

De veritat estem dient que Espanya està disposada a incrementar el nivell de violència del passat diumenge i, fins i tot, assassinar la seva població per mantenir la unitat territorial? I si això és cert, de veritat que estem disposats a ser ciutadans d’un país així?

Esclar que intentar imaginar que els morts som tu, jo o algú de la meva família, em mareja i m’he d’estirar i (com aquell anunci dels accidents a la carretera) penso que res no val una mort. Evident, però és un argument circular, oi? Com que res val la mort d’una persona, he d’estar disposat a renunciar a qui sóc per tal que el govern no em mati a mi o als meus?

Seria enormement irresponsable que el govern català enviés la població a aturar els tancs. Hi ha una altra manera de fer-ho? Hi ha algun suport internacional del que no en sabem res?

Hi ha gent que pressiona molt fort per prémer l’accelerador. Alguns tenen gran ressò mediàtic. Alguns d’aquests em fan l’efecte de ser uns outsiders amb altaveus, que no tenen altre objectiu que acumular reconeixement social que pugui ser capitalitzat en una propera cursa electoral, quan els que hi ha ara s’hagin cremat del tot.

Però no estic segur que qui dirigeix l’estratègia del govern siguin aquests outsiders. Em fa l’efecte que a Palau hi ha una màquina que funciona. Aquesta gent s’ha posat en risc de manera molt seriosa aquests últims dies, ho estan fent sense pla? De forma ingènua?

Esclar que en la temptació de confiar-hi sense proves, penso que potser seria jo l’ingenu...

Al final hi ha una injustícia general manifesta contra la que seria lògic lluitar, que contrasta amb una por concreta per a la integritat física de les persones que s’exposen a aquesta lluita tan desigual. Per altra banda la història és plena de gent que va aconseguir coses que semblaven impossibles. Potser ja no és temps d’herois?

Com veus (obvi) no tinc cap resposta. Dues pors terribles enfrontades: la por precisa al dolor físic (i a la mort) i la por (més difusa o genèrica?) a desaparèixer com a poble.

Potser (malgrat totes les pors) hi ha límits, no? No som a Uganda, això és Europa a l’any 2017. De veritat que els estats europeus pensen que poden mantenir la pau dins dels seus territoris permetent que un d’aquests estats massacri la seva població per motius ideològics?

Una abraçada forta, real i concreta enmig de tants dubtes, amic!

Oriol

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.