Com t’has llevat avui? Quines sensacions tens? Ja tinc ganes que arribis per poder-ne parlar una bona estona llarga. Mentrestant segueixo amb aquesta fórmula epistolar que em recorda els nostres llargs hiverns de joventut.

Començo pel final: ahir mentre intentava digerir el discurs del president Puigdemont, no sé com va aparèixer davant meu la definició de Judo: una art marcial que es basa en l’aprofitament de la força de l’adversari per a reduir-lo. Quines coses, eh?

Et confesso que el discurs de Puigdemont em va semblar fluixot. Llista de greuges que tots coneixem, poc contundent, va passar de puntetes sobre la declaració d’independència, va donar pocs detalls de en quines condicions es mantindrà la mà estesa pel diàleg i no va posar una data límit.

Estàvem davant d’un moment molt important i sovint tinc la sensació que en aquest país nostre no donem prou importància als discursos. Hi havia desenes de milers de persones als carrers i places de Catalunya que van quedar decebuts. S’havia d’apostar pel diàleg? D’acord, fem-ho. Una vegada més. Però menys llista de greuges i més contundència en la posició pròpia.

Dit això, és obvi que si proclama la independència amb tots els efectes, la Generalitat no té força per a prendre el control de les infraestructures clau del país, és evident que depenem de suports internacionals i que aquests no ens vindran a treure les castanyes del foc fins que no hi hagi cap altra sortida. Pel que va dir ahir el President sembla que finalment a Europa s’ho han pres seriosament. Declarem la independència i en suspenem els efectes i demostrem (potser per últim cop?) que volem una solució acordada.

Rajoy acaba de dir que enviarà un Requeriment a la Generalitat per a que confirmin si han declarat, o no, la independència. És una resposta molt prudent (molt més prudent de l’esperat), sembla que Moncloa i la Generalitat fan moviments com els boxejadors en el quadrilàter i el públic és la comunitat internacional. Mentre els moviments siguin aquests voldrà dir que hi ha mediació o que hi ha espai per a que hi pugui ser.

Una darrera cosa, la imatge del President sortint de la sala de plens amb Artur Mas, més les informacions que diuen que aquest últim ha participat activament en el gir de guió d’ahir, fan olor de 9N. De la famosa astúcia, de primer dic referèndum, però acabo fent una consulta. Dic independència, però la suspenc. No seré jo qui negui la importància del 9N, però com el conte del pastor que cridava “que ve el llop”, potser quan a la fi l’acabem declarant de veres, potser ningú ens farà cas.

Espero que hagis pogut fer bona feina i que tot avanci bé. Ganes d’abraçar-te.

Oriol

 

  • Comparteix