No naixem amb el poder de la veritat absoluta. Dubtar forma part de la naturalesa humana tot i que socialment no estigui ben vist. La seguretat i les conviccions fermes es premien, ens fa autèntics i alhora, mostren una imatge de confiança i control en nosaltres mateixos que deixa fora de joc les persones que no ho tenen tot tan clar davant dels reptes que ens planteja la vida.

Les tertúlies en són un bon exemple. Poques vegades escolto de la veu dels tertulians un "no ho sé" sincer quan se'ls pregunta què cal fer davant d'alguns esdeveniments recents. Tenir certeses per a tot és una virtut reservada a una minoria. Ara que de vegades practico l'art de tertuliejar a la ràdio i la tele, he estat temptada més d'un cop de pronunciar un "no ho sé" categòric, un "sincerament no en tinc ni idea", sobretot perquè la meva feina ha estat sempre fer preguntes i ara en canvi, em demanen respostes.

Malauradament el dubte s'interpreta com una mostra de feblesa. Les persones busquem referents, gent que ens ajudi a veure-hi més clar, a configurar-nos una opinió que s'ajusti a allò què pensem però les opinions, com les persones, poden canviar. No pot ser que en els temps convulsos i incerts que estem vivint, on els esdeveniments se succeeixen en qüestió d'hores, la nostra opinió es mantingui inalterable i dubtar ni tan sols es contempli. Ens hem parat a pensar per un instant en tot el que ha passat en tan sols 30 dies? Repeteixo: tan sols 30 dies.

Dubtar no només és necessari sinó que jo ho trobo fins i tot saludable. Però hem d'admetre que fer-ho en públic requereix altes dosis d'autoestima, que dit sigui de pas, les tertúlies en van força plenes. Dubtar respecte a si anar a eleccions o no, per exemple. Avui la decisió ja està presa –ja dèiem abans que els fets se succeeixen en qüestió d'hores- però jo en canvi, encara dubto.

D'una banda, no entenc que s'hi hagi d'anar ara, que les han convocades des de Madrid, amb el 155 activat a tota pastilla, traint la idea de país independent en forma de república declarada en seu parlamentària, sotmetent-nos als dictats d'un partit que és cinquena força política a Catalunya, amb dues persones a la presó per les seves idees polítiques i amb querelles duríssimes contra el Govern i la Mesa del Parlament.

De l'altra, penso que no anar-hi és donar carta blanca al bloc partidari del 155, vendre la idea que l'independentisme està dividit i deprimit, aguantar una campanya d'atacs duríssima en què als catalans se'ns dirà de tot menys macos i deixar que acabin governant els de l'obsessió per l'adoctrinament a les nostres escoles i mitjans. Entenc que la manca de temps juga en contra però la celeritat amb què han acceptat concorre-hi em fa pensar que aquest escenari plantejat o ja l'esperaven, o és realment el que desitjaven.

Hi ha hagut espai per al dubte? L'última enquesta del CEO ens deixa una mica allà on érem o sigui que em temo que hem d'estar preparats per al dia de la marmota. El que més em sorprèn és que avui, molts dels qui aixecaven l'altaveu en favor de proclamar la independència quan s'intuïen eleccions –encara que només fos durant un parell d'hores- ara estan obertament a favor de concorre-hi. I no penso només en els opinadors. Parlo sobretot dels actors principals de tota aquesta història. Els partits partidaris de la independència han estat els primers a comprar les eleccions quan han estat convocades des de Madrid i amb tota la maquinària de l'Estat contra Catalunya.

No us ha generat cap dubte això? Ja em perdonareu però, jo dubto cada dia. Dubto fins i tot de si aquest haurà estat un bon tema per aquest article.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.