L’estranya comitiva giravolta pel camí polsós fins que s’atura davant d’una construcció gòtica. La porta està tancada. L’home jove i fort del grup s’atansa equipat amb una barra de ferro que ha trobat allà a la vora, convenientment abandonada. Uns instants després la porta s’obre amb un grinyol llastimós.

Esperonat per l’èxit, l’home jove i fort entra el primer. Darrera seu, un capellà amb una maleta i cara d’espantat, un jovenet amb ulleres rodones i pantalons curts i finalment una noia, amb el cabell llarg, ros i rinxolat que sembla acabada de sortir de la perruqueria.

Tots ells avancen, amb algun ensurt, entre teranyines d’atrezzo, fins que arriben a la cambra principal. Com que és molt fosc van equipats amb torxes altes i els canelobres projecten ombres xineses a les cortines gruixudes. A poc a poc, l’home jove i el xicot de les ulleres alcen la tapa del taüt. Allí, adormit entre una sumptuosa roba vermella, hi ha un nosferatu imponent, amb capa, dents, ungles llargues i tota la pesca.

El capellà entrega una estaca punxeguda a la noia rossa qui, tremolant com una fulla, la col·loca damunt del pit del vampir, apuntant al cor. El capellà s’hi acosta aleshores martell en mà i, després d’una curta pausa dramàtica, pica. Els ulls del vampir s’esbatanen. Veu, reconeix i comprèn. Massa tard crida i esgarrapa fins que l’home jove, misericordiós, li talla el cap amb una espasa que no havíem vist fins ara. Del coll en surt un doll de sang que ho esquitxa tot i el cos cau enrere, buit de la força que l’impulsava. Música angelical i títols de crèdit.

Hi ha poques coses que suscitin tanta unanimitat com els finals de les pel·lícules de vampirs a la història del cinema. Sempre m’ha semblat xocant que no n’hi hagi cap que acabi significativament diferent. Al cap i a la fi, pensem-hi: les històries del compte Dràcula i deixebles consisteixen a presentar-nos un personatge amb cara de poca salut, que es passa la pel·lícula oferint la vida eterna i súper poders, a tothom que vulgui dedicar-li uns segons.

Tret d'algunes excepcions llastimoses, però, la gent fuig esparverada fent el senyal de la creu i s’envolta d’alls, aigua beneita i no sé quantes coses més, per a protegir-se. A la fi, uns quants valents l'estossinen segons el ritual d'algun llibre antic. És a dir: fan exactament el contrari del que faria la gent a la vida real. M’hi jugaria uns quants pèsols que si el Compte Dràcula obrís una consulta a, posem, El Triangle a la Plaça Catalunya de Barcelona, la cua arribaria fins l’estàtua de Colom i el pobre home hauria de fer hores extra.

Sí, ja sé que em direu que la vida eterna vampírica té una contrapartida que s’hauria de posar sota l’apartat d’efectes secundaris, en un lloc ben visible del fulletó explicatiu. Hauria de dir alguna cosa així com: “l’acceptació d’aquest producte comportarà la pèrdua irrecuperable de la vostra ànima”. Tot i així m’hi jugaria una bona bossa de pèsols, que aquesta advertència no faria retrocedir gairebé ningú. No em negareu que això de l’ànima és quelcom que va de baixa (si és que mai ha valgut gaire res).

Com sinó s'explica que socialment, d'una manera més o menys tàcita, es doni cobertura a delinqüents i personatges corruptes de la pitjor mena? I que aquests personatges siguin alcaldes, regidors, presidents de comunitat autònoma, ministres i presidents de govern. Com s'explica que mentre van durar els temps de les vaques grasses, aquests personatges sortissin elegits i reelegits, malgrat l'existència pública d'indicis de pràctiques dubtoses, quan no directament delictives? Com s'explica que piles d'empresaris grans i petits, hagin pagat i alhora encobert càrrecs electes, a canvi de permisos i concessions? No serà que quan veiem la requalificació del terreny d'un veí, correm a buscar un sobre i a posar-nos a la cua? Ben al revés que a les pel·lícules, vaja! I la llei? I la moral? I l'ànima?... Va, mossega'm al coll, estimat.

Tinc l'esperança que si d'alguna cosa ens ha de servir aquesta crisi demencial que patim ja fa gairebé set anys, sigui la de no creure'ns sopars de duro mai més. Pot ser que haguem après que fora de les pantalles de cinema no hi ha súper poders i vida eterna? Pot ser que haguem après que si deixem la gestió de les nostres coses a una colla d'arribistes irresponsables, potser a alguns els requalificaran l'hortet, però a canvi ens tornaran a dur a una altra catàstrofe, com aquesta que ens toca viure, o pitjor?

M'agradaria pensar que la frase “A mi no m'interessa la política” Serà, a partir d'ara, molt minoritària. M'agradaria pensar que hem après la lliçó i que estem disposats a treballar col·lectivament per a construir una societat justa, que no n'hi ha prou amb anar a votar cada quatre anys, que l’hem de bastir des de baix i dia a dia. M'agrada imaginar que els nous moviments socials que despunten no són una anècdota magnificada per la conjuntura. M'agrada imaginar que no permetrem que els aparells dels partits polítics ens tornin a marcar l'agenda mai més i que, a cada casa hi ha algú que es vol dedicar, una hora al dia, a la setmana o al mes, a millorar el seu entorn, sense esperar res a canvi.

M'agradaria pensar que el proper cop que un tipus de Wall Street vestit amb capa negra, orelles punxegudes i dents de plàstic, ens ofereixi súper poders i la vida eterna, el fotrem escales avall. Com a les pelis. Però... Ho farem?

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.