Aquest article va sobre discapacitat intel·lectual. Sé que amb aquesta primera frase, molts haureu decidit no llegir-lo. Potser perquè aquest tema no us interessa, o perquè us incomoda, o perquè no us hi sentiu directament afectats o vés a saber quina altra excusa deveu haver posat per no dedicar-li el vostre temps.

Ho sé, no és un tema maco de parlar-ne. I aquest és només un dels molts problemes amb què han de conviure les persones amb discapacitat i les seves famílies: la invisibilitat a la societat. Sabeu per què? Perquè tenim por. Por de parlar-ne i por a relacionar-nos-hi. Perquè no en sabem, o no ens n'han ensenyat prou bé. I allò que ens és diferent i ens incomoda -perquè sí, ens incomoda- ho apartem de les nostres vides perquè se'n facin càrrec els qui en saben. Parlar d'eliminar barreres socials està molt bé però com passa sempre, la teoria és a anys llum de la pràctica.

Les persones amb discapacitat hi son però no formen part de les nostres agendes. Existeixen només en el seu entorn íntim i en les entitats i associacions que vetllen perquè tinguin una vida el més digna possible. Fora d'aquest àmbit, socialment i mediàticament parlant: el desert. Heu abraçat mai algú amb discapacitat intel·lectual? Jo no havia fet fins aquest mes de juliol passat. El Grup Catalònia, una entitat que porta molts anys treballant amb persones amb discapacitats intel·lectuals, em va convidar a través de la seva Fundació a presentar-los la seva festa d'estiu. Gestionen diversos equipaments que donen llar a més de 900 interns amb discapacitats que van de lleus a molt profundes. Hi ha joves, grans i molt grans. Interns que hi porten més anys dins que fora. Alguns també amb paràlisi i discapacitat física. I alguns també de violents. Sí, perquè no tot són flors i violes. En un moment de la festa, després que un dels grups acabés la seva coreografia dedicada a les rialles, tots van venir corrent cap als centenars d'assistents que érem allà i ens van abraçar, ens van donar la mà i van convidar-nos a riure plegats. No sé el nom del noi que em va abraçar a mi. Només recordo el primer impacte del seu gest, que a mi em va semblar absolutament espontani, profund i fort però també innocent. I el seu somriure. I em vaig emocionar, ho confesso. No em coneixia de res però va venir cap a mi sense prejudici, en estat pur. No es va preguntar si jo era bona o mala persona, si era guapa o lletja, si era de fiar o si aquell vestit que em vaig posar era adient o no per a l'ocasió. Tampoc va pensar que jo era diferent a ell. Em va abraçar perquè que els abracin és una de les coses que més els agrada. Perquè els ho fan poc. Perquè no tots els pares vénen a veure'ls els caps de setmana. Perquè no tots els familiars hi son. Perquè alguns ja fa molts temps que no vénen de visita, que han desaparegut. A ells els abracen sempre els mateixos. Els monitors, el personal del centre on viuen, els metges, la gent de la neteja, els qui els acompanyaran durant tot el seu cicle vital.

I aquella nit de festa d'estiu, em vaig sentir còmplice d'aquest silenci a què els tenim sotmesos. El seu i el dels seus cuidadors. I no parlo de resoldre-ho amb quotes en el mercat de treball que bonifiquen les empreses per contractar-los; que també. Em refereixo a l'espai que els pertoca en la societat, per donar-los les mateixes oportunitats que la resta. No més. Per què no hi ha a la tele programes o series on hi apareguin persones amb discapacitats amb les quals puguin sentir-se identificades? La resposta és clara però no és gens maca: perquè no ens agrada. Ras i curt. Perquè son una minoria. Però ells també viuran el Nadal, i escriuran la carta als reis, i es posaran les seves millors gales per sopar amb la família en el millor dels casos i si no, ho faran amb els treballadors de la residència on viuen, i es desitjaran un bon any. Però això no ho veurem a la tele, ni en faran cap notícia a la ràdio, ni en llegirem cap reportatge a la premsa.

Ja va sent hora que deixem de parlar d'aquestes persones amb condescendència i llàstima. Afrontem-nos-hi amb naturalitat. Centrem-nos en les seves capacitats més que no pas en les seves discapacitats. Així ho entenen les persones que els cuiden i tracten diàriament. Si perdem la por a abraçar allò que ens és desconegut, deixarem de ser una societat que somia en homes i dones sense defectes. I potser així farem un gran pas perquè els discapacitats intel·lectuals deixin de ser invisibles.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.