El país de les meravelles (Cabrons!)

Dimecres 1 d'octubre de 2014. És migdia i estic davant de l'ordinador barallant-me amb l'article del divendres per a fotlipou.com. Vull escriure sobre la penosa entrevista que li va fer Ana Pastor al President de la Generalitat el diumenge passat. Faltada d'arguments, poc documentada i amb un reportatge previ vomitiu, que s'hauria d'estudiar a les facultats de periodisme com a exemple a evitar, per tendenciós i manipulador.

Tinc posat el canal parlament.cat i, mentre m'escarrasso per a no repetir el que ja s'ha dit, mentre miro de moderar les meves vísceres, sento la inconfusible veu de tertuliana tipus Sálvame Deluxe d'Alícia Sánchez Camacho. La dona s'altera. Progressivament.

Arrossegat pel to, endut per la irresistible violència latent que s'endevina, abandono per un moment el meu article i em concentro en les imatges. En un moment donat, les galtes de la diva prenen una tonalitat alarmant i em sembla detectar que li sua el bigoti. Està a punt de passar-ne alguna de grossa.

Per situar-nos, és el dia que el Sr. Enric Millo –des del seu escó– va demanar llistes de diputats i els va amenaçar. Sí Sr. Millo, jo el vaig veure i sentir en directe i vostè va demanar la llista dels diputats que votaven una determinada opció, per tal d'interposar denúncia a la fiscalia. Cosa que, de forma incomprensible vostè va negar, l'endemà mateix, en una entrevista a El món a RAC1.

És el dia que el Sr. Albert Rivera va dir (diverses vegades) que una llei suspesa és una llei il·legal. Sí Sr. Rivera, vostè –en seu parlamentària– ens va anticipar una resolució d'un tribunal, abans que el tribunal es pronunciï.

És el mateix dia que el Sr. Miquel Iceta... En fi Sr. Iceta, humilment li suggereixo que no es fregui les mans com un gol·lum qualsevol quan –mig encorbat– s'ofereix per a donar suport al govern. Fa lleig.

Jo mirava tot això de cua d'ull, perquè tenim la pell gruixuda i, probablement, ens rellisquen coses que més aviat ens haurien d'escandalitzar... O pitjor. Hem fet pell morta però, a mi, quan les galtes se'm posen de color fúcsia i em comença a suar el bigoti, és senyal que estic molt alterat o que he menjat massa i m'apreta el cinturó. L'Alícia, dreta al seu escó, amb el llavi superior perlat de gotetes, com si la perseguís la reina de cors. Panteixant. Escup, gairebé crida:

"El poble de Catalunya MAI podrà parlar!... (Pausa dramàtica. Llarga. Terrible)... en contra de la democràcia".

Oh!

Quin moment!

Parlar en contra de la democràcia?

Com és que ningú n'ha dit res d'això? Com és que no l'han entrevistat totes les emissores d'aquí a Sidney? No puc evitar pensar que la nostra Alícia (si no en tinguéssim una, l'hauríem d'inventar) no estava parlant de democràcia. Que, en realitat, ha fet servir la paraula com un eufemisme però que es referia a una altra cosa. Com aquella cançó de La Trinca: "Homenatge", que repassava amb humor els moments més memorables de la cançó catalana de resistència:

I vinga fer al·legories!
i vinga fer filigranes!
fote't a fer jocs de mans
sense tenir-ne cap ganes!

Les cançons estaven plenes
d'eufemismes a granel
i metàfores a dojo
per pode'ls-hi prendre el pèl!

Què ens ha volgut dir l'Alícia? Com està intentant prendre'ns el pèl, aquesta vegada? Pot ser que se senti coartada en la seva llibertat de parlar clar? Pot ser que senti que el que voldria dir, no passaria el filtre de l'autoritat? Del pensament únic? Del poble català estupiditzat, mediatitzat i manipulat per TV3 i per això necessita fer jocs de mans per a dir-nos-ho?

Com sinó s'explica que, llesta com és, la seva retòrica florida hagi patit un sotrac semblant? Tothom sap que un poble no pot parlar mai contra la democràcia, perquè justament la democràcia és l'expressió del poble. La democràcia és el poble parlant. N'estic convençut: l'Alícia volia dir una altra cosa. Però quina?

Sovint penso que quasi tot el que hi ha per dir, ja està dit. I tot el que s'ha dit, cantant s'ha dit millor. Fem una cosa, tornem un segon a la cançó de la Trinca. Com comença?

Ai la censura, ai la censura,
Valga'm Déu quina tortura!

Quan deien els funcionaris
en temps de la dictadura
que "con estos catalanes
hay que tener mano dura"

Ah! Potser és això... I, de fet, això és vell: l'eufemisme no està en la paraula "democràcia", sinó en la pausa dramàtica. No era una pausa, era el final! Però sibil·lina com és, s'inventa un oxímoron perquè perdem el temps en discutir si és primer l'ou o la gallina quan, de fet, el que ella voldria dir de veritat és: el poble de Catalunya MAI podrà parlar.

I punt.

PS: No puc deixar de fer una menció especial (em pixo de riure – ja em perdonareu) a en Miquel Àngel Pascual per la seva recreació lliure de Quico Pi de la Serra:

I què es tira a les calderes
quan es fan revolucions?
CABRONS!

(Ai perdó: Carbons ;-)


PSS: Si voleu recordar la cançó sencera (i riure una estona) us deixo l'enllaç d'aquest vídeo

 

 

foto: www.cartelespeliculas.com

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.