Cuando éramos los mejores (pero no ganábamos nunca)
Santi Giménez i Luis Martín
Pròleg de Jorge Valdano i epíleg de Vicente del Bosque
Ed. Debate

Som nostàlgics. Una samarreta de Naranjito, un àlbum de Panini incomplet, el joystick, el pa amb Nocilla o les discussions Cola-Cao versus Nesquik solen fer-nos pensar que qualsevol temps passat va ser millor. En aquesta enyorança, hi ha un cert esperit loser. Era l’època que no ens deixaven veure la sèrie V perquè uns rèptils s’arrencaven la cara i menjaven rates. Als menús dels restaurants, servien una cosa anomenada “entremesos” que consistia en un trist tros de mortadel·la, ensalada russa i tomàquet. Solien castigar-nos per motius que consideràvem clarament injustos. Els que volien ser astronautes van veure com el Challenger petava en directe.

Fa una setmana que va acabar el Mundial, però si ja trobes a faltar les pròrrogues i les retransmissions via Twitter, si t’interessa saber com era el futbol quan va esclatar la Supernova Maradona, si en comptes d’astronauta ets un astròleg amb ganes de conèixer l’origen estel·lar de l’univers futboler, llegeix Cuando éramos los mejores (pero no ganábamos nunca).

Perquè malgrat que uns no ens en recordem i a d’altres els costa de creure, abans dels pentinats estrafolaris, al futbol també hi va haver caspa. Entre una cosa i l’altra, amb la Transició, La Movida i la passarel·la Cibeles, dins la bogeria del moment, als anys 80 tot estava per explorar i la il·lusió s’avantposava als precedents.

És a dir, la selecció espanyola no havia fet res remarcable ni tan sols quan en va ser amfitriona (bé sí, en aquella ocasió va fer un ridícul espantós), però això no treia que anés pel món i els mundials com si se’ls hagués de cruspir amb patates. El de Mèxic, el 1986, havia de ser el definitiu. La convicció augmentava partit rere partit, atès que mai abans no havien arribat tan lluny (a quarts de final). Els periodistes Santi Giménez i Luis Martín han compilat els records d’aquell viatge a través dels jugadors que el varen viure. Perquè sí, encara hi ha futbolistes amb els quals es pot parlar. Que són humans. I molt nostàlgics. Tots coincideixen que va ser el millor mundial de les seves vides. Com aquells pares que no es cansarien d’explicar batalletes de la mili. Doncs igual. Camacho assegura que tornaria a néixer per jugar-lo un altre cop.

Els va passar de tot: es varen intoxicar en un concert de Rocío Jurado, Michel esdevingué etern per un gol que no va valer, Francisco José Carrasco li va llançar un plat d’espaguetis freds a un directiu de la Federació pel cap, Calderé va donar positiu en un control antidòping per haver pres un xarop de la tos i va aconseguir que Núñez li pugés el sou gràcies a una estratègia de Santi Carreras, que era a Mèxic per Catalunya Ràdio. Per primera vegada, els periodistes havien viatjat amb els jugadors i s’avorrien plegats a les hores mortes fent partides de billar i ping-pong. Calderé –que recorda com el moment més feliç de la seva vida quan va debutar al Barça fent el tercer gol d’un 0-3 al Bernabéu– era el pitjor pagat del Mundial. Carreras li aconsellà que el seu mànager fes córrer el rumor que tenia una oferta estrangera.

Les primes eren un tema recurrent de conversa i discussions. També era tensa la relació entre titulars i suplents, a qui una ment perversa els feia enfrontar-se als entrenaments. En aquell temps, els futbolistes havien de compartir habitació. I no amb les seves dones, que ni tan sols s’allotjaven al mateix hotel que ells. En un dels capítols s’explica què era l’anomenat “autocar del semen”: les trobades maritals semblaven un vis-a-vis de la presó

Giménez i Martín expliquen, amb la seva gràcia habitual, un reguitzell d’anècdotes que corroboren que la realitat sempre supera la ficció (i que pot ser definitivament grotesca). I si n’hi ha una per la qual es recorda el mundial del 86 és per l’hotel de les cuques. Poli Rincón el descriu com “una casa de putes perduda enmig del no-res, bruta d’allò més”. És impensable que l’equip de la selecció actual pogués acabar en un lloc semblant, però el cert és que, si ho fessin, ens caurien millor. Després d’amotinar-se, els jugadors van compartir hotel amb la selecció de Dinamarca; per marcar territori, conqueriren la taula de billar i així és com van guanyar abans del partit. Al camp, Butragueño faria la resta.

Més que superestrelles amb sous d’una altra òrbita, llavors hi havia equips amb ganes de jugar igual que nosaltres ho fèiem al pati de l’escola. El que importava era participar perquè era divertit. Guanyar tenia un altre valor, més enllà del concepte guanyar una pasta. "Si teníem els genolls pelats, no era perquè ens haguéssim agenollat davant dels déus, sinó perquè ho donàvem tot, convençuts que érem els millors. Sabíem per les lliçons de La Bola de Cristal que, “tu sol no pots; amb amics sí”. Que viva el Betis manque pierda. I que el futbol és així.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.