Com una crida sense resposta. Com algú que busca arribar a lloc segur. Com quan necessitem desesperadament connectar i estirem el coll i ens posem de puntetes però ningú ens veu. Ningú ens sent.

Com el nàufrag que es posa la mà fent pantalla damunt dels ulls i força la vista. Arruga el front i s'afanya al mig del mar, damunt dels quatre taulons mal lligats d'un naufragi per, un dia rere un altre, veure un vaixell o un colom amb una branca d'olivera.

Com aquells homes i dones que fugen dels seus i s'enfilen a reixats assassins, s'amaguen dins de camions o pugen a barques sense esperança, per arribar a la terra promesa.

No ens agraden les fronteres perquè les fronteres són límits. I no ens agraden els límits.

Com quan estimes tant que voldries fondre't amb la persona estimada. Com quan es mor algú i voldries morir també. Com quan et fas gran i t'has d'aturar a respirar al replà de l'escala. Com quan mires de fer memòria i et costa recordar.

Com quan proves d'explicar-te i no te'n surts. Com quan davant d'un full en blanc escrius i esborres i reescrius i tornes a esborrar.

Hi ha fronteres aberrants, absurdes o aleatòries, fronteres que ens empobreixen com a espècie i com a individus. Però hi ha fronteres auto-imposades, que ens ajuden a assolir una creació artística o un objectiu personal o col·lectiu. I també fronteres naturals, inherents a la pròpia existència, fronteres que, en acceptar-les, creixem, potser, com a espècie i com a individus.

I finalment hi ha les fronteres polítiques.

Vull pensar que quan Joan Herrera o Ada Colau diuen que "ells són més de superar fronteres", es refereixen a tot el que he escrit fins ara. No vull ni imaginar que es refereixin a les fronteres polítiques.

Què vol dir "superar les fronteres polítiques"? Si sabéssim com fer-ho, encara hauríem de trobar la manera de gestionar-nos i de governar-nos, no? Com ho faríem? Parlaríem tots en anglès i aniríem a l'escola concertada? Quan dic tots, vull dir tots, és clar! També els Kazajo de Mongòlia i els Himba a Namíbia. També els Huli, els Kalam i els Asaro a Indonèsia, els Samburu a Kènia i tantes altres nacions i cultures al món. Moltes d'elles, per cert, amenaçades de mort pels governs dels països on viuen.

O és que Joan Herrera i Ada Colau aspiren en secret al govern planetari? Podria ser que es vegin a ells mateixos enfilats a l'Empire State Building, saludant les masses mentre ho retransmeten a milers de milions de petites pantalles? Quina mena de governants serien? Com l'Emperador Palpatine o més aviat com el petit Yoda? Somien en tenir un consell de Jedis al seu servei? O voldrien aniquilar-los?

Les fronteres també són maneres d'entendre el món, maneres de fer i pensar i sobretot: voluntat i desig de governar-se segons el propi criteri. Perquè fronteres també vol dir Riquesa. Riquesa cultural, econòmica, idiomàtica, de costums, artística, històrica, literària: riquesa humana.

I estic convençut que l'Herrera i la Colau ho saben i ho comparteixen. Així doncs, per què no ho apliquen a casa nostra? Estan confosos perquè la paraula "fronteres" els evoca els seus propis límits i per això no els agrada? Potser és que consideren que no som prou bons per decidir per a nosaltres mateixos? O potser és que utilitzen la coneguda estratègia fastigosa i mesquina de fer simplificacions demagògiques per tal que siguem nosaltres els que ens confonguem?

No ho sé, fa dies que hi penso i no puc decidir-me... sóc a la frontera entre el dubte i la certesa i no sé per on tirar.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.