Hi ha vida més enllà del Barça

Tothom té un passat

El Cartel del futbol

Medellín, la capital del departament d'Antioquia, és la segona ciutat més poblada de Colòmbia. El 27 de juliol va patir un esclat d'eufòria després que el Club Atlético Nacional, un dels conjunts insígnia de la ciutat, aixequés la Copa Libertadores en vèncer l'Independiente del Valle, un equip equatorià que s'erigí en la gran sorpresa del torneig després d'eliminar Boca Juniors a les semifinals.

Feia 27 anys que els paisas no aconseguien el títol. La nit de celebració va ser llarga i sonada. Però va acabar com el rosari de l'aurora amb tres aficionats morts i desenes de ferits. Malauradament, la violència associada al futbol no és cap novetat a Medellín.

Situada al nord-oest del país, la localitat va patir als anys setanta les conseqüències d'una crisi econòmica sense precedents. Durant aquell període esdevingué la ciutat colombiana amb l'índex d'atur més alt. L'enfonsament del sector de les manufactures, a recer de la imposició per part del govern liberal d'un model econòmic basat en la construcció i l'activitat financera, propicià l'extensió de pràctiques com el contraban i, posteriorment, el narcotràfic. Una alternativa de subsistència real per a aquelles persones excloses del mercat laboral.

Així fou com el crim organitzat s'establí a la ciutat, convertida des de l'any 1976 en feu del Cartel de Medellín, creat per Pablo Escobar, Gonzalo Rodríguez Gacha el Mexicano, Carlos Lehder i els germans Ochoa. Els narcotraficants es convertiren en una mena d'autoritat paral·lela que va estendre el seu control arreu durant una dècada. Tampoc el futbol es va poder escapolir del poder dels narcos. Res estrany si tenim en compte com van tractar d'aconseguir el suport de les classes populars finançant projectes socials, com Medellín Sin Tugurios –altrament conegut com el barri Pablo Escobar–, on el traficant aixecà centenars d'habitatges per encabir a 5.000 persones i condicionà diversos camps de futbol pels veïns de la zona. Anys més tard, alguns dels joves que aprofitaren aquelles instal·lacions, com Leonel Álvarez, "Chonto" Herrera o Alexis García, van integrar l'equip de l'Atlético Nacional, combinat que es convertí en campió sud-americà el 1989 amb Pacho Maturana a la banqueta.

L'ascendent d'Escobar arribà al club fins al punt d'organitzar un partidet de futbol per honrar la Verge de las Mercedes a la presó –La Catedral– on el van recloure les autoritats colombianes després que el juny de 1991 s'entregués a canvi de no ser extradit als Estats Units (la seva màxima fou "prefiero una tumba en Colombia a una cárcel en Estados Unidos"). El porter René Higuita estava entre els que visitaren Escobar mentre va romandre confinat. Durant la seva reclusió també va rebre als membres de la selecció colombiana de futbol.

En el seu afany per erigir-se en el patriarca de Colòmbia, Escobar, com van fer altres capos de la droga, va patrocinar un club de futbol mitjançant els diners provinents de la seva activitat delictiva. En el seu cas va triar El Verde, sobrenom amb què hom coneix al club antioqueny, tot i que també va ajudar al Deportivo Independiente Medellín, l'altre equip de la seva ciutat natal. Altres col·legues seus van fer el mateix amb conjunts com Unión Magdalena (on els germans Dávila Armenta foren els primers a invertir en un club de futbol que es trobava a punt de desaparèixer), Millonarios (Gacha el Mexicano aportà 250 milions per pagar el deute de l'entitat i guanyà dues lligues després de dues dècades de sequera), l'América de Cali (amb Miguel Rodríguez, líder del Cartel de Cali, com a principal accionista), Independiente Santa Fe (amb narcos vinculats també al Cartel de Cali com Phanor Arizabaleta), Deportivo Pereira (controlat per Octavio Piedrahíta) o el Deportivo Independiente Medellín (amb Héctor Mesa del cartel de la ciutat al capdavant) entre d'altres. De fet, la seva intromissió al futbol fou l'excusa emprada per aprofitar les inversions als clubs, mitjançant els fitxatges i la venda d'entrades, per blanquejar el capital obtingut de la venda d'estupefaents.

La injecció de capital potencià el futbol colombià, que va viure la seva època daurada durant els anys vuitanta gràcies a la seva associació amb el narcotràfic. La millora de salaris, els suborns i la construcció de nous estadis provocà que molts jugadors, entrenadors, directius i àrbitres miressin cap a una altra banda. Mentrestant, alguns crítics, com el porter Carlos Fernando "El Mono" Navarro Montoya, van alçar la veu refusant la vinculació del futbol colombià amb la màfia. La resposta que van rebre va ser contundent. La premsa va insultar el jugador de Medellín, titllant-lo de "vendepatria", i mai més va vestir la samarreta de la selecció. "Jamás, mientras yo esté con la selección, ese tipo será llamado. Ni lo necessito, ni me interesa" manifestà l'aleshores tècnic de Colòmbia, l'esmentat Francisco Pacho Maturana.

La irrupció d'aquests nous mecenes augmentà encara més la rivalitat que mantenien Nacional i América, o el que fou el mateix d'aleshores ençà, el Cartel de Medellín i el de Cali. Apostes, corrupteles i tota mena de tripijocs foren el pa de cada dia. Tots volien guanyar i tot s'hi valia. Ningú escapava del poder dels narcos. Així s'evidencià quan l'àrbitre Armando Pérez fou segrestat a Medellín. El missatge dels seus raptors fou explícit: "El que pite mal, lo borramos". Poc temps després, el 14 de novembre de l'any 1989, el col·legiat Álvaro Ortega Madero fou assassinat a la capital d'Antioquia. Dues setmanes abans havia xiulat a Cali l'América- Nacional que acabà amb victòria local per 3 a 2 després d'anul·lar un gol dels visitants. A Medellín li van disparar nou trets a boca de canó. La investigació policial no prosperà i s'arxivà sense cap detingut. Tres anys després de prescriure el cas, un sicari apuntà com darrere la seva mort hi havia Pablo Escobar, molest per aquella derrota al camp de l'América de Cali.

L'assassinat d'Ortega Madero provocà que el Ministre d'Educació, Manuel Francisco Becerra, decretés la suspensió de la lliga colombiana. El torneig de 1989 passà a la història com l'única temporada sense campió. En aquell moment, dels sis possibles candidats al títol quatre es trobaven en mans de narcotraficants. Mentrestant, però, a Medellín la festa no defallí i aquell mateix any Nacional obtingué la seva primera Copa Libertadores. L'endemà, un Escobar satisfet baixava les escales del seu jet privat amb el trofeu a la mà. Poc després, els futbolistes van ser convidats a la Hisenda Nápoles, la finca del narco ubicada a Puerto Triunfo, on ell mateix els repartí els premis per haver guanyat el títol.

Pablo Escobar era abatut quatre anys després per agents del Bloque de Búsqueda de la policia colombiana. Milers de persones, la majoria dels barris més desfavorits de Medellín, assistiren al seu funeral. La seva desaparició accelerà el desmantellament del Cartel. La violència, però, es perpetuà.

Overall Rating (0)

0 out of 5 stars
  • No s'han trobat comentaris
També et pot interessar
Éssers menyspreables que cal desemmascarar
Hannah Arendt va escriure sobre la banalitat del mal. Durant la Segona Guerra Mundial milers de persones van col·laborar amb el nazisme. Formaven part de llargues cadenes que permetien l'assassinat de persones sense haver-se de tacar mai les mans. Al final del conflicte, o es van fer els sorpresos o es van sorprendre de veritat quan van saber tot el que havia passat. En molts casos havien preferit no saber, es limitaven a posar un segell, a enviar una ordre, a signar un paper... Quan els va tocar justificar-se, van dir allò de "seguia ordres" i "no sabia on acabaven aquells trens".
El barri que va voler ser independent d'Espanya
La Guàrdia Civil tenia feina per controlar la gentada que omplia els carrers. Hi havia càntics, crits i proclames demanant la independència. Però no era un poble català o basc. Era Tazacorte, a l'illa de la Palma, l'únic cas documentat de barri que s'independitza d'Espanya. Encara que sigui només per unes hores.
El musulmà que manava a l'Imperi Britànic
La història la pots explicar de maneres diferents. Per tant, posant l'accent en un lloc o en un altre, pots arribar a dir que bona part de la política de l'Imperi Britànic relativa a l'Índia es va decidir gràcies a unes catifes. Segurament, seria fals. Però també tindria una bona part de veritat. La història és fascinant i molt amagada, durant dècades només l'ha conegut molt poca gent.
El Rei dels Bohemis
Poca gent recorda el nom d'en Guido Bruno. Sol passar. En ocasions, personatges excèntrics d'aquells que no paren quiets, dinamitzant la vida cultural, es converteixen en cares populars malgrat que el preu a pagar sigui ser objecte de burles. Però de mica en mica es fan vells, són oblidats i cedeixen el seu espai a altres persones amb empenta. Guido Bruno, fill d'italians, era un d'aquests homes. Una persona molt popular al Greenwich Village de Nova York durant els anys 20 i 30, però un nom prou oblidat ara.
L'estrany cas del català que va formar part del KKK mexicà
Joan Mercader havia arribat a Mèxic a finals del segle XIX buscant una nova vida. Ràpidament va fer fortuna, i es va convertir en un dels empresaris més importants del sector tèxtil. D'aquesta manera va gaudir d'una posició central en la vida social de la comunitat espanyola a la capital mexicana.
La reina boja que plantava cara als europeus
No se'n parla gaire de Madagascar. Però els pocs relats històrics que hi ha sobre l'illa, hi surt un cop i un altre la reina Ranavalona I. Batejada també amb els sobrenoms de "la Reina boja", la "Calígula de Madagascar" o "la Reina de la sang". S'ha dit durant molts anys que era una criminal i que no hi tocava gaire, però uns nous estudis han arribat a una conclusió diferent: era una reina que defensava els seus ideals. I en plantar cara als occidentals, va ser caricaturitzada.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.