Hi ha vida més enllà del Barça

Tothom té un passat

L'assassina sense ullals

El xèrif va intentar abatre l'assassina disparant-li diversos cops, però no se'n va sortir. Finalment, va decidir que seria penjada un dia més tard davant la gentada que reclamava venjança. I el xèrif d'Erwin, una població de l'estat de Tennessee, estava d'acord en fer-ho així, sense judici.

El 1916, als Estats Units, era tristament normal veure com una gentada ajusticiava públicament a persones acusades de crims que potser no havien comès o que havien estat en defensa pròpia. Així doncs, a Erwin van decidir tirar pel dret. Però el xèrif es va trobar amb un problema: com es podia penjar la Mary? Per primer cop a la història, un elefant estava a punt de ser executat a la forca.

Erwin era una ciutat situada en una cruïlla ferroviària entre el sud i el nord, entre l'est i l'oest, creixia gràcies als encerts i a pesar de les errades. Errades com la del seu mateix nom: la ciutat s'havia de dir Ervin en honor a qui va donar les terres per cedir-les a pioners, però el responsable d'enviar la documentació va escriure "Erwin". En tot cas, aquell 1916, Erwin semblava una ciutat normal. Acabava l'estiu i just abans de tornar a enviar els nens a escola, va arribar el circ. Concretament, el circ dels germans Sparks. Les cròniques diuen que llavors, el circ de moda era el de John Robinson, un circ tan gran que necessitava 42 vagons de tren per anar amunt i avall. En canvi, el circ dels germans Sparks, hi cabia en 10 vagons. Però a la gent d'Erwin ja els anava bé. Tenia 5 elefants, elefants marins que jugaven amb pilotes, equilibristes i un gos que imitava estàtues. La gran atracció però, era la Mary, una veterana elefanta que segons els germans Sparks, era el ser viu més gran del món. Era fals, clar, però la Mary efectivament, era un tros d'animal. I en una època sense televisió, veure aquell elefant impressionava, malgrat que qualsevol expert hauria vist que ja estava velleta i cansada.

Quan el circ va arribar a la ciutat, els germans Sparks van fer el que solien fer: contractar quatre o cinc persones de la ciutat per ajudar a les funcions, pagar quatre rals i marxar. Red Eldridge va ser un dels que va oferir-se a canvi d'uns dòlars. Anava perdent feines entre whisky i whisky, i llavors treballava en un motel. Poc s'hauria imaginat que la primera nit de funció del circ, acabaria amb un llarg bastó caminant al costat de la Mary. Fer que un desconegut sense experiència acompanyés la Mary sembla una temeritat. I de fet, ho era, però al circ li funcionava: era barat i a les poblacions feia gràcia veure cares conegudes a la pista. Però aquella nit alguna cosa no va funcionar. La Mary, davant famílies horroritzades, va matar en Red just després del seu espectacle, quan era a un lateral de la carpa. Centenars de persones van presenciar l'horrible crim, el cos d'en Red semblava de drap. La Mary el va esclafar entre les potes.

Alguns espectadors, armats, com era normal llavors, van disparar contra la Mary. Però aquesta no va semblar notar l'efecte de les bales. El xèrif Gallahan ho va intentar amb un fusell i tampoc va tenir sort. Els propietaris del circ, horroritzats, van reaccionar deixant clar que no la podrien matar amb bales. Sabien que l'animal estava perdut. Ningú els contractaria si portaven un elefant assassí. Així que van acceptar que fos executada l'endemà, donant pas a una sèrie de reunions on es va intentar saber quina seria la millor manera per executar l'animal. Es va parlar de descàrregues elèctriques, de verí... i finalment, es va decidir penjar-la utilitzant una grua que servia per aixecar locomotores.

L'endemà, el circ va actuar com sempre, però va deixar la Mary lligada amb cadenes a fora, perquè tothom la pogués veure. I acte seguit, qui havia comprat una entrada per la funció, podia dirigir-se a una zona preparada per executar l'animal. Hi havia tanta gent que volia veure-ho, que no es van poder evitar que gent sense entrada s'hi presentés. La mateixa gentada que va sortir corrent espantada quan després del primer intent de penjar la Mary, la cadena es va trencar i va provocar una sorollosa caiguda de l'animal. Al segon intent, la cadena va aguantar i la Mary va convertir-se en el primer elefant executat a la forca als Estats Units. El cos va ser cremant i els ossos, enterrats al costat de les vies. Després algú va profanar-ho i durant els següents mesos es van vendre ossos de la Mary a la regió.

Amb el temps, la llegenda de l'execució de la Mary va anar fent el boca-orella. I cada cop que s'explicava el cas, s'exageraven més els fets. Diferents historiadors però, han intentat reconstruir què va passar de veritat. La major part de les cròniques dels diaris locals són posteriors als fets i menteixen, ja que, per exemple, parlen dels llargs ullals de la Mary. Quan no en tenia, com sol passar amb les femelles dels elefants asiàtics. Avui en dia es considera que segurament, l'Ed, sense experiència, va cometre una imprudència que va fer enfadar l'animal. Quan aquest ja havia acabat la seva actuació va arremetre.

A Erwin, avui en dia, la imatge de la Mary es ven en tot tipus de records pels turistes. Però també hi ha diferents historiadors que han apuntat que algunes cròniques de testimonis visuals parlen d'un noi negre que haurien penjat al costat de la Mary. No hi ha gaire informació sobre aquest fet, però el Museu d'Erwin ha establert que alguns avis confonen fets separats: aquell mateix setembre, un noi negre va ser cremat acusat de raptar una nena blanca. La nena s'havia perdut i va aparèixer viva poc després. Ningú recorda el nom d'aquell pobre noi. El de la Mary sí.

Overall Rating (0)

0 out of 5 stars
  • No s'han trobat comentaris
També et pot interessar
Éssers menyspreables que cal desemmascarar
Hannah Arendt va escriure sobre la banalitat del mal. Durant la Segona Guerra Mundial milers de persones van col·laborar amb el nazisme. Formaven part de llargues cadenes que permetien l'assassinat de persones sense haver-se de tacar mai les mans. Al final del conflicte, o es van fer els sorpresos o es van sorprendre de veritat quan van saber tot el que havia passat. En molts casos havien preferit no saber, es limitaven a posar un segell, a enviar una ordre, a signar un paper... Quan els va tocar justificar-se, van dir allò de "seguia ordres" i "no sabia on acabaven aquells trens".
El barri que va voler ser independent d'Espanya
La Guàrdia Civil tenia feina per controlar la gentada que omplia els carrers. Hi havia càntics, crits i proclames demanant la independència. Però no era un poble català o basc. Era Tazacorte, a l'illa de la Palma, l'únic cas documentat de barri que s'independitza d'Espanya. Encara que sigui només per unes hores.
El musulmà que manava a l'Imperi Britànic
La història la pots explicar de maneres diferents. Per tant, posant l'accent en un lloc o en un altre, pots arribar a dir que bona part de la política de l'Imperi Britànic relativa a l'Índia es va decidir gràcies a unes catifes. Segurament, seria fals. Però també tindria una bona part de veritat. La història és fascinant i molt amagada, durant dècades només l'ha conegut molt poca gent.
El Rei dels Bohemis
Poca gent recorda el nom d'en Guido Bruno. Sol passar. En ocasions, personatges excèntrics d'aquells que no paren quiets, dinamitzant la vida cultural, es converteixen en cares populars malgrat que el preu a pagar sigui ser objecte de burles. Però de mica en mica es fan vells, són oblidats i cedeixen el seu espai a altres persones amb empenta. Guido Bruno, fill d'italians, era un d'aquests homes. Una persona molt popular al Greenwich Village de Nova York durant els anys 20 i 30, però un nom prou oblidat ara.
L'estrany cas del català que va formar part del KKK mexicà
Joan Mercader havia arribat a Mèxic a finals del segle XIX buscant una nova vida. Ràpidament va fer fortuna, i es va convertir en un dels empresaris més importants del sector tèxtil. D'aquesta manera va gaudir d'una posició central en la vida social de la comunitat espanyola a la capital mexicana.
La reina boja que plantava cara als europeus
No se'n parla gaire de Madagascar. Però els pocs relats històrics que hi ha sobre l'illa, hi surt un cop i un altre la reina Ranavalona I. Batejada també amb els sobrenoms de "la Reina boja", la "Calígula de Madagascar" o "la Reina de la sang". S'ha dit durant molts anys que era una criminal i que no hi tocava gaire, però uns nous estudis han arribat a una conclusió diferent: era una reina que defensava els seus ideals. I en plantar cara als occidentals, va ser caricaturitzada.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.