Hi ha vida més enllà del Barça

Tothom té un passat

Els bevedors de llet que feien saltirons

En una casa de fusta, molt senzilla, un grup d'homes barbuts es van posar a saltar. Amb les mans esteses i amb els ulls clucs, feien saltirons tot recitant pregaries. Així naixia una escissió d'una secta. Bé, és una simplificació, però a la gent els va sorprendre molt veure aquells senyors fent saltirons. I com que la història dóna moltes voltes, pot arribar a passar que uns saltirons dins d'una casa russa perduda acabi influint en la vida de rics nord-americans.

Més de 200.000 persones avui en dia són molokians. Expliquen els llibres que al voltant de l'any 1670, diferents creients de la ciutat russa de Tambov van enfrontar-se amb l'Església Ortodoxa després de manifestar els seus dubtes sobre algunes de les decisions preses per les autoritats religioses. Tambov era una ciutat pobra, controlada per nobles rics que espremien camperols. Alguns d'aquests van descobrir que als llibres sagrats no deien res sobre cerimònies plenes de luxes, com ara la roba pels capellans brodades amb or, les icones amb joies incrustades o les teles de seda. Tampoc tenia sentit, si es miraven els textos, considerar que el Tsar era diví, tal com deien els Popes. És més, aquella gent tampoc entenia per quina raó els feien enrolar a l'exèrcit i matar altres homes, quan teòricament, matar era pecat. Aquella gent tenia idees molt perilloses, així que els van excomulgar. Aquell any 1670 apareix per primer cop escrit el terme "molokan", que en rus vol dir "aquell que beu llet". Resulta que l'església també prohibia beure llet en moltes dates de dejuni, i aquesta gent va decidir que en beuria perquè aquella ordre no tenia cap ni peus. Els molokans doncs, van començar a rebutjar qualsevol tipus d'autoritat, religiosa o civil. Es manifestaven pacifistes i es negaven a formar part de l'exèrcit, matar o portar armes. De fet, consideraven que el seu Déu era ben viu i que el ritus cristià creia en un Déu mort, crucificat.

Durant el segle XVIII, els molokans van ser enviats a terres llunyanes, per evitar que tinguessin pes a les ciutats. Aquesta secta defensava una vida molt modesta, treballadora, sense luxes, vestint de forma molt tradicional: tots com camperols, ben tapats, amb ritus bastant semblants als dels jueus ortodoxos. Ells amb barbes llargues, elles amb un mocador al cap. Molts van ser enviats especialment a la zona del Caucas i l'Àsia central, on van aixecar comunitats on feien la seva. És a dir, a les fronteres, lluny de Moscou, a zones inestables i en comunitats on diferents ètnies i llengües convivien. El resultat va ser que alguns armenis o georgians es van convertir a la fe molokiana.

Ara, el segle XIX, els molokians també van patir la seva pròpia escissió, quan un grup de creients va començar a saltar tot fent les oracions: naixien els molokians saltadors. El nom sembla ideat per un escriptor amb molt d'humor, però en aquell món ple de tradicions, relats oral i imaginació desbordant que era la Rússia del segle XIX, els fets van passar de veritat. El 1833 un grup de creients que vivia a la zona sud del Caucas va afirmar que l'Esperit Sant els visitava. El cisma es va produir a la regió de Kars, llavors russa i ara turca, on els líders dels molokians saltadors afirmaven que un nen de 12 anys, Efim Klubnikin, tenia dots profètics. El nen, en aquelles visions, va començar a dir que calia marxar com fos de Rússia, ja que vindrien temps de crims, de mortaldat, de repressió. Inicialment no li van fer cas, però el nen va deixar de ser nen i ja adult, va seguir predicant que calia fugir. A l'inici del segle XX, unes 2.000 persones de la zona de Kars van fer-li cas i, amb ell al capdavant, van marxar cap als Estats Units, on van trobar llar a prop de Los Àngeles. El 1905, el govern mexicà els va invitar a la zona de la Baixa Califòrnia, on van encarregar-se de cuidar vinyes, introduir la producció del vi i on encara viuen els seus descendents.

Una de les famílies que va fer cas de l'Efim Klubnikin van ser els Kardaschoffs, una família d'ètnia armènia convertida a al fe molokiana. Els Kardaschoffs vivien a una vila anomenada Karakale, que havia passat a formar part de l'Imperi Otomà. Aquí vivien sobretot armenis, alguns d'ells molokians. Altres, no. Aquesta família va ser una de les que va quedar impressionada pels discursos de Klubnikin. No deixa de ser significatiu que molts dels molokians saltadors que li van fer cas fossin armenis, ja que a inicis del segle XX la tensió entre turcs i armenis ja havia provocat crims. Molts devien pensar que Klubnikin tenia raó. El 1913, la família Kardaschoff també va marxar a Califòrnia. Aquesta família però, va decidir quedar-se a prop de Los Àngeles i no marxar a Mèxic. Un dels seus fills, en Tatos, va casar-se amb la filla d'un dels predicadors molokians més destacats dels Estats Units, Demos Shakarian, i van aixecar una família que va créixer amb el trauma de saber que un cop havien marxat, tots els armenis de Karakale havien estat exterminats dins del genocidi armeni.

Molts dels molokians saltadors que van fer cas de Klubnikin doncs, van considerar que el genocidi era la demostració de la veracitat de la profecia. Creien que els havia salvat la vida portant-los als Estats Units i Mèxic. Però malgrat creure-ho, en Tatos Kardaschoff no va seguir els costums del seu pare, deixant-se seduir pel gran somni americà i va fer diners. Els seus fills ja van portar una vida de luxes i cases elegants, sense recordar els costums religiosos dels seus avantpassats. Ara, en un homenatge als familiars morts en el genocidi, van modificar-se el cognom, que havia estat russificat, canviant-lo per un d'armeni: Kardashian. En Robert, fill d'en Tatos, seria el famós advocat que va defensar O.J. Simpson, el jugador de futbol americà acusat de matar la seva dona. I les filles d'en Robert... Bé, les Kardashian. Google en va ple.

Overall Rating (0)

0 out of 5 stars
  • No s'han trobat comentaris
També et pot interessar
L'exèrcit que prenia el pèl a Hitler
Arthur Singer era un d'aquells nens que somiava al seu pis de Manhattan, quan a Manhattan també hi vivia gent no gaire rica. Volia ser artista i ho va ser. En concret, dibuixant. Va convertir-se en un dels grans especialistes del món en dibuixar ocells.
El botó que va canviar la vida d'un home
Charles Darwin, encara sense aquella barba tan llarga i el posat pensatiu amb què apareix a les fotografies, s'anava posant nerviós a mesura que la barca s'acostava a la costa. Un grup d'indígenes els esperava i un militar es va girar cap a Jeremy Button per preguntar-li si aquells indis eren bona gent.
Els bevedors de llet que feien saltirons
En una casa de fusta, molt senzilla, un grup d'homes barbuts es van posar a saltar. Amb les mans esteses i amb els ulls clucs, feien saltirons tot recitant pregaries. Així naixia una escissió d'una secta. Bé, és una simplificació, però a la gent els va sorprendre molt veure aquells senyors fent saltirons. I com que la història dóna moltes voltes, pot arribar a passar que uns saltirons dins d'una casa russa perduda acabi influint en la vida de rics nord-americans.
El samurai negre
Els llibres d'història són fantàstics. Si fa poc explicàvem com el primer general europeu negre va ser un rus del segle XVIII, ara toca explicar una història potser encara més sorprenent: el primer home que va arribar a ser samurai malgrat no haver nascut al Japó, també era africà. Ara bé, si del general rus Abram Petrovitx Gannibal en recordem el nom, d'aquest samurai, no. Als llibres apareix amb el nom de Yasuke, però ni era el seu nom, ni tenim la seguretat que el fes servir.
L'assassina sense ullals
El xèrif va intentar abatre l'assassina disparant-li diversos cops, però no se'n va sortir. Finalment, va decidir que seria penjada un dia més tard davant la gentada que reclamava venjança. I el xèrif d'Erwin, una població de l'estat de Tennessee, estava d'acord en fer-ho així, sense judici.
El cosí que Franco va fer afusellar
El 17 de juliol de 1936, Francisco Franco esperava mossegant-se les ungles. Era el Comandant el cap de l'exèrcit a les Illes Canàries i no volia quedar-se aïllat a Gran Canària, quan moltes tropes ja s'havien aixecat en armes a diverses ciutats.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.