Hi ha vida més enllà del Barça

Tothom té un passat

Un saqueig de gossos

Si la teva tieta o la teva mare et demana que treguis a passejar el seu pequinès, hauries de responsabilitzar als britànics de les teves desgràcies. Els pequinesos, aquests petits animalons amb fama de ser ideals per acompanyar dames elegants, van entrar a les nostres vides precisament per culpa de la Reina Victòria, que en tenia un.

I de fet, l'estimava tant que va demanar a alguns dels millors pintors de l'època que fessin retrats de la seva gosseta, la Lootie. William Bramdidge o Friedrich Wilhelm Keyl, aquest darrer immortalitzant l'animaló amb la llengua fora, van guanyar uns bons calerons pintant la Lootie. I com que tot el que feia la reina Victòria esdevenia moda, de sobte totes les dames volien el seu pequinès. La moda encara dura, com dura la moda de casar-se de blanc. Sí, també una moda victoriana, com vam explicar en el seu moment.

Darrere de la moda dels pequinesos però, s'hi amaga una història més fosca. I podem seguir maleint els britànics, tot i que caldrà lloar el seu sentit de l'humor. El nom de l'animaló deriva del verb Loot, saquejar. És a dir, la Lootie va ser batejada en honor a un saqueig. De forma literal. El 6 d'octubre del 1860, les tropes britàniques i franceses, nacions sempre enemistades excepte quan es tracta d'envair països fora d'Europa, van entrar a Pequín i van saquejar el Palau d'estiu de l'Emperador xinès. Diuen que era un dels palaus més bonics de la història, tenia jardins, llacs, cascades i un i estava decorat amb un gust deliciós. Però no es pot comprovar, ja que els britànics van decidir cremar-lo després del saqueig per tal d'enviar un missatge als xinesos: si oposaven resistència, els cremarien la casa.

Aquell 1860 acabava la Segona Guerra de l'Opi. Xina, durant el segle XIX, era un estat feudal on l'emperador oprimia a la població de forma cruel. Això no treu però que en aquesta guerra, segurament, tenia raó el bàndol xinès. Bàsicament, la Xina s'oposava a la insistència dels europeus de fer-se amb els seus ports per comerciar i n'estava tipa dels comerciants britànics i francesos que es feien d'or entrant de forma il·legal opi a la Xina. L'emperador Xianfeng va arribar a enviar una carta a la reina Victòria preguntant per quina raó l'opi era il·legal al Regne Unit, però en canvi la reina protegia als contrabandistes britànics que el feien entrar a la Xina, on milers de persones es van convertir en addictes a la droga. La resposta britànica i francesa va ser iniciar dues guerres, i les van guanyar les dues. Així van saquejar Pequín, van quedar-se ports i van obrir el comerç als seus interessos. S'iniciava un saqueig a la Xina que va durar anys.

L'Emperador Xianfeng, en veure que la capital cauria, va fugir a l'interior del país, on va morir. Es va signar un tractat de pau favorable als europeus. Al Palau però, van quedar-se alguns cortesans vells, com una vella princesa que va es va llevar la vida en veure els soldats entrant a palau. Quan la van trobar, al seu costat tenia cinc pequinesos. Perquè com és obvi, el pequinès és una raça xinesa. Va ser batejat com a pequinès perquè els europeus els van trobar a Pequín. El capità John Hart Dunne els va trobar en mans dels soldats francesos, que els volien pels seus collarets amb campanetes de plata, i se'ls va quedar per entregar-los als seus superiors.

Els cinc animalons doncs, van ser enviats a Europa. Dos van ser entregats al duc de Gordon. Dos més, a la duquesa de Richmond. I el cinquè va ser entregat a la reina Victòria, qur adorava els gossos i va tenir l'ocurrència de batejar aquella gosseta com a Lootie. I ho feia de forma conscient, ja que la paraula loot feia poc que es feia servir al Regne Unit. Loot deriva d'una paraula en hindi, Lut, que es refereix a agafar una cosa per la força. Era una paraula que feien servir els soldats hindis de l'exèrcit britànic que havien participat en la Primera Guerra de l'Opi. Quan rebien permís per saquejar, parlaven d'un Lut. I els britànics, que durant els anys de l'Imperi robaven tot el que els agradava, també van fer seva la paraula. Naixia el Loot. I de pas, es batejava un animal capturat en un saqueig.

La Lootie va viure fins a l'any 1872, i va convertir-se en una de les mascotes preferides de la reina Victòria, que va arribar a copiar un costum de les princeses xineses: portar mànigues amples per fer-hi espai per a la gosseta, que estava educada per comportar-se en públic. Pintada i convertida en una estrella per la premsa, la Lootie va crear el negoci dels gossos petitons de companyia. La moda ja no es va aturar, i la Lootie va ser el pequinès més famós fins al 1912, quan tres gossos van sobreviure a l'enfonsament del Titànic. En aquesta ocasió, el gos, propietat del britànic Henry Harper, es deia Sun Yat Sen. Un altre toc d'humor britànic, ja que van batejar un gos amb el nom del gran líder revolucionari xinès que havia volgut fer caure, precisament, la monarquia xinesa.

Overall Rating (0)

0 out of 5 stars
  • No s'han trobat comentaris
També et pot interessar
L'italià que va ser afusellat tres cops
Era un heroi. Va sobreviure a una guerra cruel i va patir injustícies. Tot i això, al final de la Segona Guerra Mundial pocs el volien escoltar perquè havia lluitat al bàndol equivocat. Però la història de Giuseppe Giannola és sorprenent.
Éssers menyspreables que cal desemmascarar
Hannah Arendt va escriure sobre la banalitat del mal. Durant la Segona Guerra Mundial milers de persones van col·laborar amb el nazisme. Formaven part de llargues cadenes que permetien l'assassinat de persones sense haver-se de tacar mai les mans. Al final del conflicte, o es van fer els sorpresos o es van sorprendre de veritat quan van saber tot el que havia passat. En molts casos havien preferit no saber, es limitaven a posar un segell, a enviar una ordre, a signar un paper... Quan els va tocar justificar-se, van dir allò de "seguia ordres" i "no sabia on acabaven aquells trens".
El barri que va voler ser independent d'Espanya
La Guàrdia Civil tenia feina per controlar la gentada que omplia els carrers. Hi havia càntics, crits i proclames demanant la independència. Però no era un poble català o basc. Era Tazacorte, a l'illa de la Palma, l'únic cas documentat de barri que s'independitza d'Espanya. Encara que sigui només per unes hores.
El musulmà que manava a l'Imperi Britànic
La història la pots explicar de maneres diferents. Per tant, posant l'accent en un lloc o en un altre, pots arribar a dir que bona part de la política de l'Imperi Britànic relativa a l'Índia es va decidir gràcies a unes catifes. Segurament, seria fals. Però també tindria una bona part de veritat. La història és fascinant i molt amagada, durant dècades només l'ha conegut molt poca gent.
El Rei dels Bohemis
Poca gent recorda el nom d'en Guido Bruno. Sol passar. En ocasions, personatges excèntrics d'aquells que no paren quiets, dinamitzant la vida cultural, es converteixen en cares populars malgrat que el preu a pagar sigui ser objecte de burles. Però de mica en mica es fan vells, són oblidats i cedeixen el seu espai a altres persones amb empenta. Guido Bruno, fill d'italians, era un d'aquests homes. Una persona molt popular al Greenwich Village de Nova York durant els anys 20 i 30, però un nom prou oblidat ara.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.